«Fer país» defensant «una Espanya d’Espanyes»: Ximo Puig reivindica l’Estatut valencià

El president valencià assegura que l’Estatut valencià és «un instrument viu»

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha ressaltat aquest dimecres, durant la celebració del 40 aniversari de l'Estatut d'Autonomia, que aquest ha de ser «un instrument viu per a la transformació social, econòmica i cultural», i ha assegurat que «de poc servirà si funciona com a retrovisor per a contemplar un passat enyorat».

L'acte, sota el lema «40 Anys Fent País» s'ha celebrat al Palau de les Comunicacions, l'antiga seu de Correus a València, que recentment ha adquirit la Generalitat. Ha assistit tot el Consell; el president de les Corts, Enric Morera; la delegada del Govern, Gloria Calero; els síndics de Greuges i Comptes, Ángel Luna i Vicent Cucarella i el president del Consell Valencià de Cultura, Santiago Grisolía.

A la celebració han acudit representants de les principals institucions i ajuntaments valencians, però cap representant de PP, Cs ni Vox, que se’n van desmarcar pel lema de la campanya, «fent país». Tampoc no hi eren els expresidents del PP de la Generalitat: Eduardo Zaplana (1995-2002), José Luis Olivas (2002-2003), Francisco Camps (2003-2011) i Alberto Fabra (2011-2015).

En la seua intervenció, el president ha explicat que el País Valencià –«la Comunitat»– encara un temps «transformador» amb el treball, la igualtat i la «sostenibilitat justa» com a prioritats, un context en el qual l'autogovern ha de ser una «gran palanca» d'impuls. En canvi, ha advertit que «de poc servirà l'Estatut si funciona com a retrovisor per a contemplar un passat enyorat» o com a «espill per a mirar-nos en una imatge fixa». Per contra, ha assenyalat que ha de ser «una finestra per a mirar més enllà» i «decidir com volem que siga, d'ací a 40 anys, la Comunitat».

Així mateix, el president valencià ha subratllat que l'Estatut és la «concreció d'una voluntat de viure junts», des de la diversitat, i que «és el llibre que permet cinc milions de valencians maneres diferents de ser valencians» i escollir un projecte de vida «sense sectarismes» ni «donar l'esquena a una part de la societat».

En eixa línia, ha assegurat que «la veu valenciana és la veu que dialoga, acorda i proposa», que «no crida, no crispa, no polaritza», «la veu que alça ponts i tomba murs». Així, també ha dit que «la veu valenciana estarà sempre present per a fer país, comunitat i territori en tots els llocs».

El president també ha apuntat que de l'Estatut emana, entre altres obligacions «a curt termini», la de «superar tots els centralismes», «que mai són intel·ligents es facen on es facen», i són «injustos, ineficients i més propis del segle XIX». Per això, ha reclamat «més equitat en les inversions i major descentralització». No obstant, ha puntualitzat que el País Valencià no és una illa i, per això, cal «fer país» reivindicant una «Espanya d'Espanyes més justa i integradora amb les diversitats»

La música d'Al Tall i El Diluvi ha acompanyat a aquesta commemoració. Al Tall ha interpretat «A Miquel Grau», una cançó dedicada al jove alacantí que va patir una agressió feixista que li va costar la vida a l'octubre de 1977 quan penjava cartells a Alacant reivindicant el 9 d'Octubre. A més, també han cantat a duo amb el grup El Diluvi, amb els qui han interpretat clàssics com «El Tio Canya».

A l'acte també s'ha presentat un vídeo en el qual s'han repassat els «avanços» que ha proporcionat l'Estatut amb cinc experts en diferents àrees: l'oncòloga Anna Lluch, l'artista Carmen Calvo, la historiadora Vicenta Verdugo i els e-secretaris generals d'Intersindical i la FeSP-UGT, Vicent Mauri i Luis Lozano.

Així, han destacat que l'Estatut va permetre que els serveis públics de l'estat de benestar «arribaren a totes les comarques»; que el document va generar debats que es van tancar gràcies a un «gran esforç de consens»; han al·ludit als «importantíssims avanços» en sanitat i educació i han posat l'accent que va permetre «decidir les polítiques pròpies en matèries que afecten a les nostres condicions de vida», entre altres aspectes.

En un altre vídeo, quatre valencians nascuts en 1982, any en què es va aplicar l’Estatut, explicaven com imaginen i volen el País Valencià dins d'altres 40 anys: que «seguisca sent una terra d'oportunitats», també en el món rural, i solidària» sense problemes de convivència; una societat «més igualitària» que ja no s’haja de concentrar per assassinats masclistes; «una Comunitat que ha apostat per la tecnologia i la innovació; que cuida el medi ambient i aposta pel futur però mirant cap a la seua cultura i tradicions»; i un país en què «convivisquen sense problema» el valencià i el castellà.

«Ja fa 40 anys que fem país»

Durant la seua intervenció, la consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo (Unides Podem), ha assegurat que l'Estatut va ser possible pel consens de les forces polítiques i la lluita social per aquesta normativa. La consellera ha recordat el lema d'aquelles mobilitzacions: «Llibertat, autonomia i estatut d'autonomia». «Ja fa 40 anys que fem País», ha agregat.

Pérez Garijo també ha repassat les reivindicacions de la societat valenciana actual, des de la recuperació del dret civil valencià fins a l'infrafinançament i la conclusió del Corredor Mediterrani.

L'expresident Joan Lerma (PSPV) ha recordat el procés «complicat» de l'elaboració de l'Estatut. «De ser una de les primeres autonomies a reivindicar-se, passem a ser el nové estatut que es va aprovar», ha recordat. Així mateix, també ha lamentat com de «poc pacífica» va ser transició al País Valencià, en referència als atemptats i als atacs de l’extrema dreta.

Lerma també ha fet una crida a favor dels representants polítics actuals, i ha assegurat que la classe política que va aprovar l'Estatut no tenia menor capacitat d'acord que l'actual. «A veure qui d'ells hauria fet un acord de govern en el panorama multipartidista actual», ha defensat.

El comissionat del 40 aniversari de l'Estatut, Joan Sifre, ha recordat també la «lluita democràtica durant la dictadura» i, citant el poeta Vicent Andrés Estellés, ha instat a «assumir la veu d'un poble». Sifre ha assenyalat que «Fent país» és una expressió "molt nostra" que representa construir una societat. A més, ha demanat que el 40 aniversari de l'Estatut «deixe arrere etapes de confrontació» i que servisca per a «continuar impulsant l'autogovern».

Durant l'acte institucional, s'ha projectat un vídeo que repassa «com ens ha canviat l'Estatut» des de diverses perspectives com ara la sanitària, de la mà de la catedràtica de Medicina a la Universitat de València, Anna Lluch; els servicis públics, per part de l'ex-secretari general de FeSP-UGT PV, Luis Lozano; cultura, amb l'artista contemporània i Premi Nacional de les Arts Plàstiques Carmen Calvo; l'educació, amb el professor i exportaveu d'Intersindical Vicent Maurí; i la igualtat, amb la doctora en Història de la Universitat de València Vicenta Verdugo.

En aquest vídeo han destacat que l'Estatut va permetre que els serveis públics de l'estat de benestar «arribaren a totes les comarques»; han recordat que un dels seus articles va arreplegar en 1982 la igualtat entre homes i dones i que el document va generar debats que es van tancar gràcies a un «gran esforç de consens»; han al·ludit als «importantíssims avanços» en sanitat i educació i han posat l'accent en el fet que va permetre «decidir les polítiques pròpies en matèries que afecten a les nostres condicions de vida», entre altres aspectes.