A Beni donen molta importància a la natura i, especialment, al cercle de la vida, dins del qual sempre intenten posar-s’hi. Un element que consideren essencial per a simbolitzar aquest cercle són les fulles dels arbres mentre cauen, i el seu trajecte senzill, erràtic i tranquil. Agafar-les en ple vol és la seva distracció preferida, i aprofiten qualsevol estona lliure, o desvien sense dissimulant els seus trajectes quotidians, per a passar sense pressa pels molts passejos arbrats de les seves viles. Per a recollir les fulles en ple vol hi ha dos sistemes que tenen defensors i detractors irreconciliables, que sovint discuteixen de forma arrauxada enmig de qualsevol conversa, sense que consti que mai ningú hagi canviat d’opinió. Els uns troben evident que la millor forma és passejar lentament i confiar que el seu itinerari i el d’alguna fulla coincideixin atretes per alguna mena de destí; els altres sostenen que la forma única i evident és esperar-se en un punt concret, i esperar que les fulles que té al damunt s’hi dirigeixin impulsades pel seu desig. És un espectacle contemplar a certa distància la il·lusió amb què agafen cada fulla, les ganyotes que es dediquen uns als altres a cada petit èxit.
Amb les fulles que agafen, fan elements decoratius formats exclusivament per elements naturals. Cada nissaga familiar té el seu estil propi, que millora generació rere generació, aplaudint les novetats, sempre que no siguin excessives. Els exposen en llocs principals de les cases, i quan els visites quan fer-ne elogis molt exagerats. Aquestes elements són unipersonals, i els elaboren al llarg de tota la vida, i els acompanyen a l’últim viatge després de la mort, tot i que no saben on. Per als beniencs, l’important no és el destí, sinó el trajecte senzill, erràtic i tranquil.