Després de set anys, el bou embolat tornarà a celebrar-se a les pedanies de la ciutat de València, ja que el consistori presidit per Maria José Catalá –i amb suport de Vox- va revocar a inicis de mes l’acord de la Junta de Govern que els prohibia. Després d’un estiu marcat per la multiplicació de vídeos on es demostra el patiment animal, així com els accidents amb desenes de ferits i un mort, València se sumarà als municipis que arrisquen el seu prestigi internacional.
A l’hora de justificar la decisió, però, l’alcaldessa no va apel·lar al seu programa polític o al fet que la majoria consistorial té legitimitat per prendre-la –de la mateixa forma que l’anterior majoria també la tenia per eliminar les festes taurines- sinó que va excusar-se en una suposada manca d’un «informe jurídic», deixant caure que la moció prohibint els bous embolats no tindria validesa jurídica, encara que no ho ha dit expressament.
Al marge que no queda clar de quin tipus d’informe jurídic fa referència Catalá, qualsevol moció que es porte al Ple ha de vindre signada pel secretari municipal, o siga els serveis jurídics de la corporació que garanteixen que aquesta no s’extralimita en les seues competències legals. En aquest sentit, la plena legalitat i legitimitat de l’ordenança que prohibia festes amb maltractament animal al terme municipal de València va avalada pel fet que durant els set anys que ha estat vigent no hi ha hagut cap sentència que la pose en dubte, malgrat els recursos en aquest sentit presentats per la Federació de Bous al Carrer.
Però en aquest cas concret, i segons ha pogut saber Diari La Veu, la moció que va portar-se a la Junta de Govern el 2016 havia estat redactada directament pels serveis jurídics de l’Ajuntament, fet que per si mateix podria considerar-se «l’informe jurídic» que reclama Catalá. «Ni els regidors ni el cap de servei tenien clar quina era la fórmula exacta que calia emprar per redactar la proposta d’acord, així que van demanar als serveis jurídics municipals que ho feren directament», explica una font que va viure el procés de prop.
Decisió política
Glòria Tello, regidora de Benestar Animal durant el pacte del Rialto i impulsora de la moció per prohibir el bou embolat, explica que «independentment que els bous al carrer siguen legals, com a Ajuntament teníem clar que no els volíem permetre en el nostre terme, ja que són actes de maltractament animal i a més suposen un risc per a la ciutadania, així que vam buscar els mecanismes que ens donava la llei per a fer-ho possible. És una qüestió de voluntat política». Aquesta regidora, a més, recorda que aquesta mesura va tindre un ampli suport entre la ciutadania, no soles del conjunt de la ciutat, sinó també de les pedanies afectades. «Molta gent em va fer arribar l’agraïment, ja que per fi no tornaria a quedar tancada a casa mentre duraven els festejos o no hauria de sentir els laments dels animals que patien», explica, a més de defensar «el poc arrelament que aquests actes tenen a València».
De fet, la decisió de Catalá de permetre tornar a celebrar el bou embolat ja ha despertat més protestes que les que va generar en el seu moment la prohibició. Per al diumenge 10 de setembre ja hi ha convocada la primera concentració contra els actes de maltractament animal davant de l’Ajuntament de València. Una manifestació que estava ja preparada amb anterioritat, però que davant les notícies ha pres un nou enfocament.
«Estem ja començant a organitzar concentracions de forma permanent fins que es tire enrere la decisió», explica Diego Nevado, portaveu de la Plataforma Antitaurina d’Alfafar. Nevado es mostra convençut del rebuig «generalitzat» de la ciutadania als actes amb bous i destaca que l’assistència als festejos de bous al carrer és «minoritària i, a més, són sempre els mateixos que van canviant de poble».
Tradició en qüestió
Maria José Catalá ha assegurat, en la seua defensa del retorn del bou embolat a València, que no és aficionada als bous però que menys ho és a prohibir. «Si a Carpesa –ha posat com exemple- hi ha tradició de festejos taurins, no estic d’acord que per qüestions ideològiques i per imposició de qui mana, es prohibisca sistemàticament».
Paradoxalment, però, durant la seua etapa com a consellera de Cultura, el 2015, va eliminar el certificat de tradicionalitat que els municipis necessitaven per organitzar bous al carrer. També va reduir els requeriments administratius, i van passar d’onze a quatre els documents necessaris, cosa que facilita enormement l’expansió d’aquests actes.
Sobre la tradició, dos informes de la Universitat de València i del Consell Valencià de Cultura –entitats consultives de la Generalitat- van certificar el discutible arrelament tradicional dels bous al carrer al País Valencià, uns actes que no gaudirien de més de 40 anys de recorregut.
