Bruna

La famosa delicadesa dels ciutadans de Bruna va començar de la forma més senzilla i innocent, en un concurs de vestits de paper organitzat per l’associació de veïns d’un barri als afores d’una ciutat irrellevant del país. L’èxit fou tan gran, que tres anys després no hi havia poble a Bruna, per petit que fos, sense el seu concurs, dotat amb premis cada cop més generosos. Hi ha discussions sobre la causa i l’efecte, si aquest èxit és fruit de la delicadesa innata dels brunians, o si els concursos són l’origen d’aquesta delicadesa. El fenomen es va estendre a la vida quotidiana, i la gent anava a treballar o de festa amb vestits de paper i, per a no arrugar-los, miraven de no seure al transport públic, que adaptà el mobiliari a les noves necessitats, i es feren cursos perquè els conductors agafessin els revolts amb la màxima suavitat. A poc a poc, van deixar d’abraçar-se i quan caminen, sembla que surin per damunt del terra. Si voleu visitar Bruna, no és obligat anar vestits amb paper, però sí aconsellable, o us prendran per bàrbars sense civilitzar. Se’n lloguen a la frontera, però més val que en compreu uns quants, perquè sereu incapaços d’imitar la seva delicadesa, els fareu malbé el primer dia, i rebreu la multa, i la mirada de menyspreu, pertinents.