Olga

Olga és un país en continu experiment sociològic. Viuen a l’expectativa, amb una pastanaga metafòrica que penja a tres pams del nas i que mai acaben d’aconseguir, però que els crea una il·lusió amb què sembla que ja en tenen prou. Un bon dia van decidir anul·lar el Nadal o, per a ser més precisos, la data concreta en què culmina el Nadal, de manera que s’han avesat a una eterna campanya de Nadal en què no deixen de desitjar-se bons auguris i felicitat uns als altres. Contínuament pensen en el regal perfecte per a les persones estimades, que esdevé tema de conversa recurrent, com en altres països es parla del temps o de polèmiques arbitrals. Sempre tenen presents els amics i familiars, i els seus desitjos ocupen gran part del pensament, sobretot quan passegen pels carrers i sondegen els aparadors, o quan revisen catàlegs de productes; col·leccionar-los és un dels grans hobbies d’Olga, que viuen amb autèntica passió, tot i que mai acabin comprant res.

També viuen en eterna campanya electoral. No tenen fixada la data de les properes eleccions, però els polítics no paren de repartir propostes positives, d’engrescar la ciutadania amb projectes plens d’il·lusió i paraules com futur o prosperitat, i ajuden la gent gran a travessar el carrer, i gronxen els més petits als parcs públics. El Govern és provisional, i no adopta gaires normes, i es conviu amb certa anarquia que tendeix al caos, on els olguians s’hi troben força a gust.