Eldàvia és un país que viu la llibertat de forma singular, però no la Llibertat amb majúscules, de la que es parla a les lleis fonamentals o que provoca revolucions amb més o menys èxit. En aquest sentit, Eldàvia s’ajusta als cànons internacionals dels temps que corren. A Eldàvia els agrada jugar al camp de les llibertats petites, quotidianes, superant de vegades uns límits que a la resta del món troben de mala educació. Necessiten la llibertat de ser incorrectes de tant en tant, i han ideat un mètode perquè això no resulti violent.

Els paquets de brioixeria industrial han substituït els típics cromos col·leccionables, amb imatges d’animals o de jugadors de futbol, per llicències individuals que permeten petites llibertats a la persona que els mostri, com ara: dir allò que pensa d’una altra persona a la seva cara, sense patir conseqüències, gratar-se qualsevol part del cos amb total intensitat i satisfacció, alliberar-se de gasos indesitjables en un ascensor ple a vessar, menjar-se l’última oliva del plat…

Aquests cromos estan buscadíssims, tant si la llicència és d’un sol ús, com si es vàlida per a un temps generós, i es troben màquines expenedores de brioixeria a tots els establiments, estacions de tren o sales d’espera, i sovint es fa cua per a comprar-ne.

El ministeri de salut pública demana que aquests cromos es donin també en comprar peces de fruita del país, perquè el pes mitjà dels habitants ha augmentat considerablement.

Si visiteu Eldàvia amb la intenció de tornar amb una bona càrrega de cromos, penseu que aquestes llicències només són vàlides allí, tot i que ho podeu intentar.

Comparteix

Icona de pantalla completa