El darrer peritatge del Grup Tècnic Operatiu de la Brigada Provincial de la Policia Judicial de València demostra que l'equip de la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives no va maniobrar en la investigació per possibles abusos a una menor tutelada per Luis Ramírez, exmarit de la llavors consellera Mónica Oltra, abans de posar-ho en coneixement de la Fiscalia. Es desmunta així el relat de l'extrema dreta –que conforma l'acusació particular- i cada volta apareixen més indicis que es podria tractar d'un cas de lawfare –o siga, l'ús de la justícia com a forma de destruir adversaris polítics, un fet que des de l’entorn d’Oltra fa mesos que es denuncia. El fet que l'informe policial s'unira a la causa el 16 de maig, però que no es fera públic fins al 6 de juny, una volta passades les eleccions, ha fet incrementar les denúncies en aquest sentit. Però, i si la campanya d'assetjament judicial haguera començat molt abans? Just en el primer judici contra Ramírez?
Aquesta sola possibilitat és aterridora, però segons fonts jurídiques pròximes al cas consultades per Diari La Veu, el cúmul d'irregularitats, errades i fets inusuals en tot el cas són de difícil explicació.
La primera de totes i probablement la més important és que mai no se citara a declarar les companyes de la denunciant d'abusos –M.T.M.- al centre de menors on estava tutelada. Aquestes, després de veure la condemna a Ramírez, van decidir explicar igualment la seua versió, i va ser molt contundent: «Hem decidit agrupar-nos totes per a dir públicament que els fets que va denunciar M. T. M. en contra de Luis Eduardo Ramírez Icardi no són veritat». Així començava una carta signada per cinc joves extutelades per la Generalitat valenciana i signada amb els seus noms complets i DNI. Aquestes xiques, hui ja majors d'edat, residien el 2017 al centre de menors Niño Jesús de València, el centre concertat on treballava Ramírez i on van succeir els suposats abusos sexuals pels quals va ser condemnat a cinc anys de presó.
«Potser a nosaltres se'ns pot creure més que a altres, ja que convivim amb ella [M.T.] en aquella època al Centre Niño Jesús (…) No tenim res en contra seua, però no podem quedar-nos sense dir res davant la gran injustícia que s'està fent contra Luis. Luis és de les millors persones que hem conegut en la nostra vida, sempre va estar ací per a ajudar-nos, a nosaltres i a qualsevol persona del Centre. (...). Era l'educador que més secundava i ajudava a tothom», contínua la carta, datada el 10 de febrer del 2022, quan les signants ja eren totes majors d'edat i, per tant, fora del sistema de tutela de la Generalitat.
Una de les signants, que prefereix mantindre l'anonimat –quan va publicar aquesta mateixa opinió en xarxes va rebre una onada d'insults i amenaces- confirma a La Veu que M.T. li ho va explicar a ella en privat abans d'interposar la denúncia. «Ja llavors no la vaig creure. Si haguera sigut qualsevol altre m'hauria costat, però podria haver sigut, però que Luis haguera fet això és impossible. Ell era el millor educador, el més bo, el que t'obria la cuina de matinada si tenies gana encara que estiguera prohibit. És realment molt injust, perquè hi havia altres educadors que la putejaven més, però ella va acusar a Luis». Aquesta testimoni, a més, aporta un altre argument per a defensar a Ramírez: «En l'època que diu que era violada, M.T. s'escapava del centre molts dies i tornava a la nit. Si haguera estat passant el que ella diu, ho hauria fet a l'inrevés, no? S'hauria escapat a les nits i tornat als matins».
Davant la pregunta de per què pensa que M.T. va decidir denunciar precisament a Ramírez, si era el millor educador, aquesta testimoni reconeix no saber els motius, encara que apunta que «en la residència tots sabíem que estava casat amb algú important. Podia pensar que això li donaria més repercussió».
Petició de nul·litat del judici
Les excompanyes de M.T. van demanar poder donar el seu testimoni durant el judici, però «no se'ns va permetre», denuncien. És arran d'això que van decidir fer pública la seua versió en una carta a la qual ara ha accedit Diari La Veu. «Quan vam veure que li donaven la raó a M.T. vam veure que havíem de fer alguna cosa. Ella era la nostra amiga, però això no li dona dret a fer mal així a la gent. Podria pensar també en els altres», contínua aquesta jove.
Encara que Ramírez ja ha sigut condemnat per la secció segona de l'Audiència Provincial de València, la sentència es troba recorreguda al Tribunal Suprem i les defenses demanen la nul·litat del judici en entendre que conté greus errors de procediment afegits a la no citació d'aquestes testimonis. De fet, el judici ja va ser anul·lat parcialment una vegada pel TSJ valencià, que va obligar l'Audiència Provincial a repetir-ho per no haver inclòs els informes de la Fundació Espill favorables a l'acusat, i pels quals ara es troben imputades Mónica Oltra i altres 13 funcionaris, càrrecs i excàrrecs de la conselleria. Per començar, de la repetició no sols es va encarregar la mateixa sala, un fet legal però extremadament inusual, sinó que va acceptar que Fiscalia incloguera un nou agreujant –per ser professor- que els jutges havien assenyalat en la sentència del primer judici però que no havien inclòs per no haver-lo demanat la Fiscalia. «És un fet aberrant, ja que el tribunal es converteix en acusador i després jutja –expliquen fonts jurídiques del cas- i per si sol ja justificaria la nul·litat de tot el procés».
Però n'hi ha més. En el primer judici, l'única prova pericial que es va presentar va ser l'anàlisi forense de l'Institut de Medicina Legal, que donava validesa al testimoni de M.T.. Les altres dues anàlisis forenses encarregades per l'informe de la conselleria –i que posaven en dubte la veracitat de la menor- no es van arribar a presentar, ja que la Fiscalia, que és qui els tenia, mai no ho va fer. «El més curiós és que ara s'acuse Oltra de preparar l'informe per a exculpar el seu exmarit, però aquest informe mai es va posar a la disposició de la defensa. No té cap sentit», apunten des de l'entorn de l'exvicepresidenta.
Quan el judici es va repetir, el tribunal va impedir repetir l'interrogatori a la víctima, així com incloure noves proves i testimonis, cosa que va vulnerar el seu dret a la defensa. «Això és una dada clau, perquè sabent el que se sabia amb els nous informes, l'interrogatori és totalment diferent i deixa l'acusat totalment indefens. Totes les proves estan interrelacionades i no es poden afegir per separat i sense context», continuen les mateixes fonts jurídiques.
Fa mes d'un any que Ramírez espera la sentència del Tribunal Suprem al seu recurs –una altra causa que s'està allargant sense cap raó aparent- i ja fa unes setmanes que es considerava que aquesta seria imminent després que la seua defensa renunciara a demanar rebaixes de pena en aplicació de la llei del «només sí és sí». «Les dues úniques possibilitats que haurien de tindre una acollida favorable són la nul·litat del judici o l'absolució», declarava llavors la seua advocada. Potser caldrà esperar que passe el 23-J.
