L’exmarit d’Oltra trasllada al Suprem que la llei del «només sí és sí» no li rebaixa la condemna

Està condemnat a cinc anys de presó, condemna contra la qual ha presentat recurs al Suprem

La defensa de l'exmarit de l'exvicepresidenta i exconsellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha comunicat al Tribunal Suprem que l'aplicació de la llei del «només sí és sí», en el cas del seu client, no serviria per a rebaixar-li la condemna de cinc anys de presó que en el seu moment va confirmar el Tribunal Superior de Justícia per abusar sexualment d'una menor tutelada per la Generalitat, de la qual ell era educador.

Així consta en un escrit, en el qual la defensa de Luis Eduardo Ramírez expressa la seua «fèrria convicció» que «les dues úniques possibilitats que haurien de tindre acollida favorable són la nul·litat del judici o l'absolució» del seu client, tal com va exposar en el recurs de cassació davant el Suprem.

L'escrit contesta en aquests termes a l’alt tribunal que, a mitjan aquest mes, va plantejar a la defensa de l'educador la possibilitat de modificar el seu recurs de cassació contra la condemna per a adaptar-lo a l'entrada en vigor de la llei esmentada. L'alt tribunal li va concedir huit dies per a adaptar, «si ho considera procedent», els motius de cassació al·legats a la Llei orgànica 10/22, de 6 de setembre de garantia integral de la llibertat sexual.

No obstant això, la defensa del condemnat considera que, «llevat d’un millor criteri de la Sala, la nova Llei no resultaria més favorable per al presoner», per la qual cosa no adaptarà a la nova llei el recurs presentat. En aquesta línia, assenyala que el seu client va ser condemnat a cinc anys de presó per un delicte continuat d'abús sexual a una menor de 16 anys, previst i penat en l'article 183.1 i 4 d) en relació amb l'article 74 del Codi Penal. Segons assenyala la defensa, «els articles actualment imposables serien l'actual article 181.1 en relació amb els articles 181.4.e) i 74 del Codi Penal, per la qual cosa sense dificultat ens advertim que les franges de pena són idèntiques a les anteriorment previstes» per aquells articles pels quals va ser condemnat d'acord amb l'anterior norma.