La derrota del 28 de maig per a les esquerres és inapel·lable. La pèrdua de 180.000 vots i d’una enorme quantitat de poder institucional, incloent la Generalitat, dos de les tres diputacions i nou de les deu principals ciutats, no dona lloc per a les interpretacions.
Però dins del Botànic, la sagnia no s’ha distribuït de forma regular. Unides Podem Esquerra Unida ha estat la més perjudicada, amb l’evaporació de 130.000 vots i la seua pràctica desaparició institucional, amb un únic regidor a Alacant, com a única veu en un ajuntament gran. Per contra, el PSPV, malgrat la pèrdua de poder, ha guanyat 50.000 vots i quatre escons. Enmig es troba Compromís, amb 90.000 vots menys, ha passat de 17 a 15 diputats i, a més, ha perdut el control de la seua institució bandera: l’Ajuntament de València.
Ara bé, una volta passades les dades quantitatives, toca l’anàlisi qualitativa. «Aquestes eleccions venien en un context molt difícil –assenyalen veus de la coalició valencianista- on el context estatal ha marcat molt unes eleccions que en principi eren autonòmiques. Això sempre passa en una situació de domini mediàtic espanyol, però ara ha estat especialment intens». A aquesta situació conjuntural cal sumar-hi una legislatura marcada per la pandèmia, que ha reforçat la figura presidencialista de Ximo Puig mentre diluïa la imatge de govern de coalició. I, finalment, cal tenir en compte que Compromís es presentava sense el que havia estat el seu principal actiu durant la darrera dècada: Mónica Oltra.
La figura d’Oltra és important ací. Cal no oblidar que Oltra va ser la gran recol·lectora de vots per als valencianistes el 2015 –quan van aconseguir uns espectaculars resultats triplicant vots i pràcticament empatant als socialistes- i el 2019. Per això va ser la principal diana de la dreta, que mai li va perdonar que haguera aconseguit acorralar Francisco Camps fins a fer-lo dimitir i va organitzar campanya rere campanya fins a muntar-li una operació de lawfare que acabaria amb la seua destitució per part de Ximo Puig.
Descapçat Compromís, qui donava un cèntim per als seus resultats electorals del 2023? De fet, totes les enquestes del darrer any preveien per als valencianistes un resultat per sota del que ha obtingut. «Veníem de molt arrere i hem aconseguit remuntar, pense que en bona mesura gràcies a una gran campanya de Baldoví», apunten de nou des de la formació taronja.
En aquest sentit, Compromís ha demostrat que és alguna cosa més que la plataforma d’Oltra i que té un electorat consolidat. Es podria dir, en un símil biològic, que la coalició ha madurat i ha superat la seua fase adolescent.
Crossa del PSOE
A les situacions ja descrites cal sumar-ne una altra. En un govern de coalició, el més habitual és que el gran acabe menjant-se el menut. Es va veure en els tripartits d’esquerres a Catalunya o en la coalició entre socialistes i BNG a Galícia, o els pactes entre socialistes i comunistes en molts ajuntaments. I diga’m, a més, que el PSPV no ha escatimat esforços per a fer-ho possible. El moviment més obvi en aquest sentit va ser quan Puig va decidir unilateralment avançar les eleccions del 2019 per fer-les coincidir amb les estatals i diluir Compromís en un debat a escala estatal. La jugada no li va eixir massa bé, ja que va trencar la confiança dels seus socis i va posar en risc la reedició del Botànic per fer retrocedir Compromís únicament dos diputats.
«Hi ha molta gent que sense ser especialment nacionalista sí que valora que hi haja una força que siga d’ací i que es dega sols als valencians. En eixe sentit sí que hi ha un espai polític consolidat des d’on seguir treballant».
Fortalesa municipal
«Molta gent pensa que hem tornat al 2007 i açò no és cert –continuen des de Compromís- no només la dreta no està tan forta, sinó que si en aquell moment algú ens haguera dit que ploraríem per tenir nou regidors a València, l’haguérem pres per boig».
Precisament, on es veu la fortalesa de Compromís és en els seus resultats municipals. La pèrdua de poder institucional amaga que la majoria de pactes de progrés no es poden reeditar per la desaparició de Podem, però que, en general, Compromís ha aguantat bé –amb algunes pujades i baixades segons les ciutats-, començant per València, on sols perd un regidor.
Des de Compromís destaquen que «la base municipal sòlida és la garantia de mantenir-te més enllà de conjuntures concretes, com li passa a Podem o a Ciudadanos, amb pujades i baixades enormes segons marque la línia editorial dels grans mitjans».
