El matí del 4 de març del 2019 el president de la Generalitat, Ximo Puig, es va reunir amb la vicepresidenta, Mónica Oltra, per a debatre la conveniència o no d’avançar les eleccions autonòmiques al 28 d’abril, de manera que coincidiren amb els comicis estatals, com havia expressat el primer en diverses ocasions. La trobada va acabar sense cap declaració i, de seguida, es va convocar un ple del Consell extraordinari per abordar la qüestió en què els consellers de Compromís van manifestar el rebuig a la decisió del president i van mostrar la seua oposició al canvi de data.
La nit del 28 d’abril, tan bon punt es van conéixer els resultats de les urnes, Mónica Oltra tornava a lamentar el determini: «Ha posat en perill la majoria de canvi del 2015», va afirmar. Tot i això, malgrat que la coalició havia perdut dos escons i 17.000 vots, a la seu de la plaça del Pilar s’hi respirava alegria per la «fidelitat» dels votants i perquè l’únic pacte possible era el d’un segon Botànic.
Alhora militants i simpatitzants del PSPV celebraven amb eufòria en un altre escenari del centre històric de València, la plaça de Tapineria, que el seu partit era el més votat després de tres dècades i que es distanciava en més de 130.000 vots del PP. De fet, els poc més de 637.000 suports als socialistes es traduïen en 27 escons enfront dels 19 del PP, que a penes superava les 504.000 paperetes i en perdia 154.000.
A prop se situava Ciutadans, que havia aconseguit una mica més de 466.000 vots i es quedava a un escó de l’empat. Per darrere de Compromís, que passava a ser la quarta força del Parlament, irrompia Vox amb 278.000 sufragis enfront dels quasi 10.000 de quatre anys abans. Finalment, Unides Podem-Esquerra Unida havia obtingut 213.000 suports, quasi 70.000 menys respecte dels comicis anteriors.
Per tant, el bloc del Botànic sumava 52 diputats i 1.290.139 vots, mentre que el de PP, Ciutadans i Vox n'assolia 47, amb 1.249.741. En total, una diferència de cinc escons i més de 40.000 vots.
La participació, que va ser del 75,80%, amb 2,6 milions de votants, enfront del 69,56% de les eleccions anteriors, confirmava les previsions que havien portat Ximo Puig a avançar la jornada: «Estem en un procés democràtic en el qual el que importa és que siga la màxima quantitat de gent la que decidisca el futur» del País Valencià, havia dit setmanes abans. El mateix dia, en la convocatòria a les generals, la participació va ser del 76,34%, amb 2,7 milions de votants.
Aquella matinada, Oltra va felicitar el PSPV per haver sigut la força més votada i va ressaltar: «Els valencians han dit clarament que volen que les polítiques que són conseqüència del canvi continuen». Els valencians no «toleraran experiments», va asseverar.
Per la seua banda, Puig expressava la seua voluntat de donar continuïtat a l’«acord de progrés». I remarcava que tindria «unes tonalitats diferents» per la intenció d’Unides Podem-Esquera Unida d’entrar-hi. Tanmateix, insistia, «en el fons és el mateix» i la idea és «mantindre el rumb de la fórmula que ha funcionat aquests quatre anys». «El fonamental és gestionar adequadament la diversitat», concloïa.
El 12 de juny, Ximo Puig, Mónica Oltra i Rubén Martínez Dalmau van signar al Castell de Santa Bàrbara d'Alacant l'acord per a constituir el govern dels quatre anys següents, el Botànic 2, després de moltes reunions per part dels negociadors del text. Van rubricar el pacte a Alacant com a símbol de la vertebració territorial en la qual PSPV, Compromís i Unides Podem esperaven aprofundir durant la legislatura. Tot seguit, van haver de tornar a València, ja que l’entesa havia tardat a arribar més que no es pensava i l’endemà les Corts celebraven la resta del debat d'investidura i la votació que faria Puig president.