Acan [Vídeo]

Jesús M. Tibau

El noranta per cent de les terres d’Acan està fora del control dels humans. Per aquest motiu és una temptació irresistible i aconsellable per a determinats caràcters avesats a l’aventura i a la improvisació, o tot just el contrari, i la gent d’aparença més raonable hi hauria d’anar obligadament. No pequeu d’agosarats. Si voleu endinsar-vos a les vísceres d’Acan, abans haureu d’aclimatar-vos uns dies en una de les poques ciutats aixecades al deu per cent del país que manté cert ordre, i agafar una cambra en un bon hotel, amb vistes a l’horitzó, amb tota mena de serveis que us facin sentir especials. Demaneu consell i contracteu un guia local. Comproveu que és un nadiu amb tres generacions d’acanians al darrere, com a mínim, que és l’experiència que es necessita per començar a entendre la manca de camins, i de sentit comú, que s’expandeix Acan endins. Alguns acanians de segona generació es confien, i creuen conèixer els seus secrets; entren al laberint i no se’n sap res més, potser perduts, potser descobridors d’un tresor de captivadora bellesa de què no poden separar-se. Acan és una disbauxa, o l’última esperança que ens queda; ho haureu de descobrir.