Algunes veus perverses, sovint d’indrets veïns corcats per l’enveja, afirmen que La Galana fou creada pel diable en persona, una nit de borratxera que estava especialment dolgut amb els humans. Aquesta maliciosa llegenda provoca l’efecte contrari al desitjat, i enlloc d’allunyar els visitants, els atrau com a mosques. Però el mèrit no és tan sols de la llegenda, també hi contribueixen les façanes de tons rojos, els carrers recargolats, els aparadors que competeixen per a encendre la passió dels vianants amb qualsevol excusa, tant se val el producte que ens vulguin vendre, i l’enllumenat que, amb molt d’encert, ha instal·lat l’ajuntament que brilla com flames avivades. Algunes postes de sol fan que la ciutat s’encengui. Llavors, els habitants es guarneixen amb capes tradicionals que tenen a mà darrere de la porta, i juguen a ser petits dimonis que no intimiden, i tot s’hi val. I això és el que més envegen els corcats veïns.

Comparteix

Icona de pantalla completa