Diari La Veu del País Valencià
Des de dins de l’acció de desobediència als «vaixells de la mort»

El primer moment és el més crucial, així que el grup d’activistes –una desena en total- l’han preparat amb precisió. Vestits amb granotes grogues, baixen dels cotxes i amb calma però també amb velocitat, creuen la rotonda i proveïts d’unes escales xicotetes, salten la tanca que envolta l’Alt Forn núm. 2, l’enorme fumeral que recorda que allí hi va haver una volta una enorme siderúrgica que va ser clau en l’economia i la identitat del Port de Sagunt.

Hui en dia, el fumeral ha estat restaurat i convertit en un monument, però diumenge de vesprada està tancat, així que els activistes no troben cap impediment, més enllà de la tanca ja sobrepassada, per introduir-s’hi. Una volta dins se separen en dos grups. El primer comença a pujar les escales que accedeixen a la immensa plataforma que s’ha afegit a la xemeneia com a mirador. Cal vigilar, sobretot, l’últim tram, perquè les baranes són molt baixes. Per açò, s’han preparat amb arnesos d’escalada per poder-se assegurar quan toque fer les faenes més pesades. Una volta a la plataforma comencen a fer baixar dues cordes. Just a baix, un segon equip ha preparat la pancarta que prèviament s’ha llençat dins del recinte. Quan les cordes arriben a baix, les enganxen amb mosquetons.

Ara comença la part més pesada. Es tracta d’una pancarta d’enormes dimensions –dèsset metres de llargària-, i el seu pes es multiplica per l’efecte vela que provoca la suau però persistent brisa marina. Des de baix se sent esbufegar i maleir els activistes. Per un moment pareixeria i tot que no ho aconseguiran. Amb tot, a poc a poc, la pancarta comença a hissar-se, talment com l’enorme vela d’un vaixell. «No vam calcular que pesaria tant, realment vam patir molt per pujar-la. Potser hauríem d’haver previst un sistema de politges», reconeixeria més tard un dels activistes.

Ben prompte es pot llegir el lema «Stop barcos de la muerte» acompanyat del dibuix d’una calavera ensanguinada. A sota, la signatura dels col·lectius organitzadors: el Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) i Acció Ecologista Agró. La pancarta fa referència al Bahri Tabuk, un vaixell saudita destinat al transport d’armes per a la guerra del Iemen. L’endemà de l’acció, està previst que atraque al port de Sagunt, presumiblement per embarcar un carregament de munició fabricada a l’estat espanyol. No és la primera volta que el Bahri Tabuk fa escala a Sagunt ni tampoc la primera acció antimilitarista en protesta per aquest tema. «No podem acceptar que instal·lacions civils, com són els ports, s’utilitzen per a la indústria militar –explica una activista al Diari La Veu-, la gent acostuma a pensar que les guerres passen molt lluny, però no s’adonen que comencen a llocs com aquest, tan a prop de casa».

Amnistia Internacional calcula que a la guerra del Iemen, que s’allarga des del 2015, hi han mort gairebé un quart de milió de civils. En bona mesura per la crisi humanitària que han provocat els bombardeigs a infraestructures civils i el blocatge marítim perpetrat per l’Aràbia Saudita. Precisament el país a qui van destinades les armes del Bahri Tabuk.

Preparant la pancarta

Policia en diumenge

A tot això, els primers agents de policia arriben quan s’està hissant la pancarta. Els dos primers cotxes patrulla fan una volta a la rotonda que envolta la xemeneia sense aturar-se. Serà a la tercera volta que s’aturarà una parella i preguntarà al grup de suport –cinc persones- que hi ha a l’exterior. En total arribaran a reunir-se mitja dotzena de patrulles, però cap unitat d’antiavalots –com és habitual en aquest tipus d’accions i, el més sorprenent de tot: s’esperen que els activistes acaben la seua tasca. Opacs, els agents no volen explicar els motius, però és probable que vegen massa perills en pujar dalt la torre sense sistemes de seguretat que intentar avortar una acció que, al cap i a la fi, ja ha aconseguit el seu objectiu. La imatge de la pancarta pensada de l’Alt Forn núm. 2 ja corre per les xarxes.

A dins, l’operació d’hissat continua amb un nou problema. La pancarta es vol penjar a més de cinquanta metres d’alçària, però una de les cordes que l’ha de fixar per baix perquè no balle i es puga llegir bé és massa curta. A més, en l’operatiu se’ls escapa i queda flotant en l’aire, inabastable. Llavors decideixen baixar la pancarta, malgrat l’esforç que suposa, per tal de repetir l’operació i deixar-la ben fixada. La pressió del vent, però, no perdona i finalment acaba estripant la tela, amb una espectacular caiguda de la immensa pancarta sobre la carretera, que és requisada per la policia.

Ja sense pancarta, els activistes decideixen baixar de la xemeneia just en el moment en què apareixen els bombers per assistir l’entrada policial al recinte. Després de ser identificats pels agents, els activistes són alliberats sense saber si seran denunciats ni per quina possible falta.

Pujant la xemeneia

Una campanya de llarg abast

Tant el MOC com Acció Ecologista Agró denuncien que el Govern espanyol continue autoritzant la venda d’armes a Aràbia Saudita, malgrat la involucració en la guerra del Iemen i les acusacions de crims contra la humanitat. En concret, els antimilitaristes xifren en 26 milions d’euros en munició d’artilleria de 155mm fabricada a la factoria de MAXAM-EXPAL, situada a Páramo de Masa (Burgos), i que consideren «molt probable» que es carregue al vaixell des de Sagunt. En total, en els huit viatges que el Bahri Tabuk fa a l’any, podria arribar a transportar armament per valor de 140 milions, tant des dels EUA com des de diferents països europeus.

Fa anys que diferents organitzacions pacifistes i de drets humans –inclòs l’Ajuntament de Sagunt- denuncien el pas d’aquest «vaixell de la mort» per Sagunt, i han organitzat diferents protestes. Ahir mateix, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i SETEM – País Valencià, emitia un comunicat en què denunciava que «l’Aràbia Saudita no només continua sent el primer receptor d’armament espanyol, amb 302,2 milions d’euros (només durant el primer semestre de l’any), un 23,4% del total, sinó que es preveu que ho seguisca sent, ja que al mateix període es van autoritzar un total de 19 llicències d’exportació noves per valor de 994,6 milions d’euros».

Ací podeu veure tota l’acció en imatges.

Comparteix

Icona de pantalla completa