Renda bàsica universal
La idea d’una renda bàsica universal és la prestació absoluta i incondicional a tots els ciutadans d’una transferència monetària de per vida. Cal esmentar que la primera experiència pilot es va realitzar el 1973 a Dauphin, una ciutat del Canadà. L’experiment de renda bàsica va consistir a abonar sense condicions un xec mensual de 1.600 dòlars al llarg de cinc anys a 1.000 famílies.
Alguns dels resultats van ser: el nombre total d’hores treballades va baixar només entre un u i un cinc per cent, els estudiants van incrementar substancialment el seu rendiment, les hospitalitzacions van baixar un huit i mig per cent, i les dones van aconseguir augmentar la seua independència. L’any 1978 l’experiment va ser arxivat i l’any 2009 es van recuperar les 2.000 caixes d’informació amb tots els resultats obtinguts. És probable que aquests resultats estimularen nous estudis sobre la renda bàsica universal en coincidir amb la fase de desenvolupament del cicle de vida de la IA, aspecte que ampliaré en una altra ocasió.
En qualsevol cas, el desencadenant de la preocupació generalitzada per la desocupació tecnològica va ser alertada en un estudi de Benedikt i Osborne de la Universitat d’Oxford l’any 2013. Una investigació científica que probablement és la que més repercussions internacionals ha alçat sobre la possible desocupació tecnològica.
A la recerca es van analitzar 702 ocupacions laborals, i les seues previsions se centren en unes categories de treball relacionades amb la susceptibilitat de ser computeritzades aprofitant els progressos recents en els algoritmes machine learning d’IA. S’arribà a la conclusió que un 47% de l’ocupació total dels Estats Units es troba en risc alt, cosa que significa que les ocupacions associades són potencialment automatitzables en un nombre no determinat d’anys, potser un parell de dècades. Uns mesos després de la publicació del document, els mitjans se’n fan ressò i el 2016 tant el Fòrum Econòmic Mundial de Davos com la Unió Europea alertaven que el desplegament de la IA pot provocar una gran desocupació i animaven a buscar solucions per pal·liar el problema.
La gran utopia
Recordem que les opinions dels experts apunten que un impost a la IA i l’atorgament d’una renda bàsica universal es perfilen com a possibles solucions a una probable gran desocupació tecnològica. Totes dues tenen avantatges i inconvenients, i podrien coexistir i complementar-se.
Molta gent es preguntarà si la renda bàsica universal és una utopia. Efectivament és una utopia. Però utopies també van ser la jornada laboral de 40 hores, el dret a expressar-se lliurement, el reconeixement de la igualtat de la dona i un president de color a la Casa Blanca. A més, parafrasejant l’historiador holandès Rutger Bregman: la renda bàsica universal seria l’èxit més important del capitalisme social.
La veritat és que recentment algunes personalitats influents del món empresarial s’han mostrat obertament a favor d’un impost robòtic o d’una renda bàsica universal. En tots dos casos, el propòsit és el mateix: bregar amb el gran desafiament social i econòmic de la probable desocupació tecnològica massiva que se’ns acosta. Són entre d’altres: Bill Gates, Sam Altman, Andrew Yang i Elon Musk.
Vull fer notar que qualsevol feina que no puga ser digitalitzada o automatitzada es convertirà en una cosa extremadament valuosa. Per exemple, l’artista, el filòsof i l’artesà que fabrica bons violins. De manera que els trets típicament humans com la iniciativa personal, la curiositat, el compromís, la creativitat, la imaginació, la intel·ligència social, l’empatia, la intuïció, l’afany de superació, l’esperit crític i l’ètica seran les actituds i aptituds humanes més valorades en un futur immediat, i del que podria emergir un paradigma social i econòmic més humanista.
La gran qüestió que se’ns planteja ara està en el fet que si amb una renda bàsica universal i sense la necessitat d’haver de fitxar mai en una feina, com ompliríem les nostres vides? Cal recordar, doncs, que l’ociositat com a estil de vida de grecs i romans —en general a costa del treball dels esclaus— va desenvolupar les arts, la filosofia, la ciència i la tecnologia. Podria una Ociositat Intel·ligent ser un bon pla? Ho analitzarem d’ací uns dies aprofitant les idees del filòsof i matemàtic Bertrand Russell. Bon diumenge i bona sort.
