Els avanços tecnològics del segle XX van substituir la força humana i animal per la força de les màquines, cosa que propiciaria el sorgiment d'una multitud de noves ocupacions. Tot i això, a diferència de la majoria d'aquells nous treballs, la Intel·ligència Artificial (IA) està substituint tant les tasques rutinàries manuals com les de caràcter cognitiu i creatiu.
Aleshores, quan el carro tirat per cavalls va ser reemplaçat pels camions, autobusos i altres artefactes mecànics, els carreters van haver d'evolucionar a conductors de màquines molt més complexes. Però aquesta vegada no passarà el mateix, perquè s'incrementarà la millora en el transport però els conductors seran substituïts per tecnologia digital amb algoritmes d'IA.
Desocupació tecnològica massiva
En aquest panorama del segle XXI conegut com a Segona Revolució Digital, la tecnologia de la IA ens endinsa en l'anomenada era del coneixement, la qual no només està introduint nova força de treball, sinó que a més substitueix la capacitat de coneixement de l'ésser humà per l'artificial. Així que a mesura que la IA ocupe més i més tasques, incloses les relacionades amb la creativitat humana, potser no queden molts escalons per pujar a la cadena de valor en què intervinguen les persones. I ací és on resideix la gran preocupació o la gran oportunitat que el futur ens pot oferir.
I en aquesta Segona Revolució Digital és on té sentit el concepte de desocupació tecnològica. Ho entenem en aquest context com la pèrdua de l'ocupació laboral en ser substituïda per sistemes d'IA, per exemple, els vehicles de tota mena sense conductor. És a dir, llocs laborals que no poden ser reemplaçats totalment per nous llocs de treball, i com a conseqüència, es produeix una destrucció neta de treball humà.
La qüestió és que amb les actuals innovacions tecnològiques digitals, els processos mecànics i intel·lectuals poden ser realitzats per la IA a quasi tots els sectors de l'activitat econòmica: des del disseny, la fabricació i la distribució de productes, fins a la formació i els serveis postvenda. És a dir, poden desaparèixer llocs laborals que no seran reemplaçats pels nous que puguen sorgir, com ara l'anàlisi científica de dades o les relacionades amb la transformació digital de les empreses. Es produiria, doncs, una destrucció neta de feina que podria ocasionar a curt termini una desocupació tecnològica massiva.
Opinions contraposades
En aquest sentit i portat a l'extrem, podem trobar dos grans corrents d'opinió: aquella en què la previsió catastrofista és un error i tal com ha succeït al segle XX es crearan multitud de noves feines de característiques ara impensables, i aquella en què el desplegament de la IA produirà una gran desocupació.
En el cas dels que opinen que aquesta previsió catastrofista és un error, es pot donar el raonament següent: poc canviarà la cosa, i per tant quasi millor no fer res o, si de cas, un impost als causants de la desocupació, és a dir, un impost a les empreses que instal·len softbots i robots amb IA. Però en contrapartida, sens dubte, es frenaria la innovació tecnològica de les empreses i institucions.
Tot i això, en el cas dels que opinen que el desplegament de la IA causarà un gran atur, la cosa canvia. Una desocupació massiva seria inacceptable per al sistema democràtic i el sistema econòmic capitalista: centenars de milions d'aturats a tot el món buscant una feina introbable, desigualtat galopant, inquietud, desesperança preocupació social, alguna agitació esporàdica, agitació generalitzada, alguns conflictes, molts conflictes...
De fet, l'any 2016 la Unió Europea va prendre partit i va publicar el Projecte d'Informe del Parlament Europeu elaborat per la Comissió d'Afers sobre normes de dret civil sobre robòtica. En el document s'opina el següent a la pàgina 11: «... a la llum de la repercussió que la robòtica i la IA podrien tindre al mercat de treball, s'hauria de considerar seriosament la possibilitat d'introduir una renda bàsica universal, i convida a tots els estats membres que reflexionen sobre això».
El pròxim dia continuarem amb la idea de la renda bàsica universal i reflexionarem sobre si es tracta d'una gran utopia o d'una possibilitat factible. Bon diumenge i bona sort.