Poques experiències són comparables a passejar pels jardins de L’Essència. Després d’una llarga tradició secular, han convertit l’art de la jardineria en gairebé una religió, i s’entra als seus parcs com a un temple. Els habitants s’hi mouen amb delicadesa, i parlen en veu baixa, i els visitants no gosen trencar aquesta solemnitat, amerats, potser per a sempre, d’una mena de fe que no havien imaginat mai. Els arbres esdevenen columnes; les rames, cúpules, i les fulles, vitralls. Els parterres tenen quelcom d’altar que no exigeix sacrificis, sinó una devoció inevitable per la bellesa. Les flors, mai excessives, us impregnaran d’una olor sospitosament embriagadora que voldreu retenir per a sempre. Alguns aprofitats, intentaran estafar-vos, en un carreró mig amagat, amb la seva venda enllaunada en pots; no caigueu a la temptació. Si us ofereixen una llavor, cal acceptar-la amb dosis extremes d’alegria, perquè es tracta de la major mostra d’hospitalitat. Després, al vostre jardí, o en un senzill test al balcó, us recomanem que la planteu, i que gaudiu de cada pas del seu creixement, i que tingueu sempre present el record de L’Essència.

Comparteix

Icona de pantalla completa