Val la pena visitar Palícia, només per a gaudir de les seues places, sempre d’una arquitectura humana, que dona confort de forma miraculosa. Arquitectes d’arreu del món les han estudiat fins a l’esgotament, per a esbrinar-ne els secrets, i prendre mesures, i fer càlculs, sense arribar a cap conclusió, i sempre acaben rendits a la seua màgia, asseguts a la terrassa d’un dels bars, o als bancs situats amb precisió perquè el sol escalfi el temps just a l’hivern, perquè la brisa de l’aire sigui fresca a l’estiu, i, sobretot, per no perdre detall de l’anar i vindre dels palicians, de la roba que estenen als balcons, sempre de colors vius.

Quan comença la primavera, els entra una rauxa inesperada, i acumulen al mig de les places tota mena d’andròmines que els fan nosa, que els molesten o que els porten mals records, i el dia de la patrona del país, li calen un foc que il·lumina cadascun dels racons i els seus somriures enfollits. Els dies següents, sovint lamenten haver cremat alguna cosa per error, però se’ls passa de seguida, i continuen amb la vida com si res.

Comparteix

Icona de pantalla completa