La Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (CEAQUA) ha informat aquest dimarts de la presentació de quatre noves querelles, una d’aquestes a València, contra més de 30 agents dels cossos i forces de seguretat de l’Estat per delictes que van des de la lesa humanitat a l’assassinat i la tortura de represaliats per la dictadura franquista. Un dels agents inclosos en les querelles és el comissari jubilat José Manuel Villarejo.
Les quatre querelles són la presentada en els jutjats de de València pel fill de Vicent Almiñana, qui hauria estat sotmès a tortures en 1972; als de Ferrol pel germà de Moncho Reboiras, presumptament assassinat per la Policia en 1975 de tres trets per l’esquena; la querella de María Concepción Edo Gil, que denúncia als jutjats de Pamplona tortures després de la seua detenció en 1973 per repartir fulls volants d’un sindicat; i la que ha presentat en Madrid Julio Pacheco Yepes, un membre del FRAP –Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic– que denuncia haver estat sotmès a tortures el 1975.
Jacinto Lara, de l’equip jurídic de CEAQUA ha explicat en una roda de premsa que aquestes querelles se sumen a la presentada a Barcelona pels esdeveniments de la comissaria de Via Laietana, i ha destacat «el valor i la valentia» de les persones que han decidit emprendre accions penals «en un marc d’impunitat» des que s’aprova la Constitució en 1978. Ha lamentat que en més de 40 anys l’Estat s’ha negat a enjudiciar aquests crims, i ha apuntat que amb la nova llei de memòria democràtica s’obre una oportunitat perquè aquests delictes siguin finalment investigats.
Al fil, ha recordat que, prèviament a aquestes querelles, es van presentar altres 80 que no van ser admeses a tràmit pels jutjats espanyols escudant-se en la llei d’amnistia. I ha comentat que ara és un bon moment per a impulsar aquestes querelles criminals, atès que hi ha dictàmens d’organismes internacionals de Drets Humans que censuren les polítiques d’impunitat en aquest àmbit i perquè en 2021 es van conèixer els vots particulars de la sentència del Tribunal Constitucional en el cas Gerardo Iglesias, on “«s posava damunt de la taula la necessitat que foren admeses a tràmit aquestes querelles».
També ha recordat que en els continguts «mínims» de l’actual llei de memòria democràtica, els diferents grups parlamentaris manifestaven «que es posava fi al marc d’impunitat». «A veure si es compleix», ha exigit.
En el cas presentat en els jutjats de València, es recull que Vicent Almiñana va ser detingut al juny de 1972 per agents de la Guàrdia Civil al costat d’altres nou joves i van ser acusats de formar una agrupació de les Joventuts Marxistes Leninistes. Segons consta en la informació facilitada per CEAQUA, els agents van tractar d’incriminar-los en manifestacions i Vicent va ser objecte de «maltractaments, colps, insults i amenaces».
Després de quatre mesos de presó i una condemna d’un any de presó, Vicent va començar a patir claustrofòbia. El seu fill, Ausiàs, es querella contra els agents Martín Balaguer, Antonio Sánchez, Miguel Gil Martínez Forcano i Juan Cebrián Oroquieta.
