El 14 de febrer del 2013 Al Tall es va acomiadar de Catalunya amb un concert a l'Auditori de Barcelona, inclòs en la programació del BarnaSants i el Cicle Tradicionàrius.
L’actuació, titulada «Al Tall per sempre», en què el grup va repassar la música de la seua trajectòria, va estar plena d’emocions. Els membres fundadors Vicent Torrent i Manolo Miralles i amb ells Jordi Reig, Enric Banyuls, Xavier Ahuir, Maribel Crespo i Robert Moreno han conformat la darrera formació, la més estable de la seua carrera.
Els van acompanyar músics pròxims al grup, entre ells, Miquel Gil, un dels fundadors, i Isidor Marí, Jaume Arnella i Jordi Fàbregas. També altres que han seguit les línies encetades per la històrica banda, com ara Josep Ribera Titot o Xavi Sarrià i Miquel Gironès, que amb Brams i Obrint Pas respectivament han contribuït en la música de crítica històrica, social i cultural de Catalunya i el País Valencià.
Així mateix, van acompanyar Al Tall artistes que ja hi havien col·laborat en altres ocasions, com ara Jan Maria Carlotti de la Provença, Abdeljalil Kodsi de Marràqueix o Jaume Ayats amb La Nova Euterpe. I, a més, una colla de dolçainers a càrrec de Pau Puig i una secció de vent amb Eladi Reinon, que van fer de l'actuació un acte de música d'arrel molt complet.
La Sala Gran de l’Auditori es va omplir per veure per darrera vegada un concert del grup després de 38 anys mantenint la flama encesa de la música tradicional i popular del País Valencià. Jordi Fàbregas, del Centre Artesà i Tradicionarius (CAT), va presentar l’acte. A continuació, Vicent Torrent, en nom del grup, va prendre la paraula per donar les gràcies a Barcelona, ja que han estat molt lligats a la ciutat al llarg de l’existència d'Al Tall: «Ens estimem Barcelona. Des d'aquesta ciutat és des d'on hem anat descobrint la verdadera dimensió de la nostra nació».
La cançó a A Miquel Grau» entonada a cappella pel grup acompanyat pels membres de La Nova Euterpe va ser un dels moments més intensos que s’hi van viure. Amb Lladres, van arrancar els crits d’«independència», que s'allargarien durant el concert. El cant dels Maulets, un dels punts àlgids, va comptar amb la complicitat del públic que va cridar ben fort: «i si no l’empara el Nostre Senyor, tallarem la cua a Felip de Borbó».
Al final del concert, van interpretar Tio Canya, un tema, va dir Torrent, «que no voldríem cantar mai més, però com altres continuen ben presents». I també, Que vinga la llum.
Després de més de dues hores, el públic, aplaudint dempeus, no va marxar fins que no va sonar la Muixeranga d’Algemesí.