Antiga vila pesquera que, a causa de la desaparició del llac Guburn, no troba el nord urbanístic des de fa dècades. Manté l’estructura del barri de pescadors, amb cases menudes, de format molt humà, orientades a l’aigua que ha fugit. Sembla un barri que esperi alguna cosa, i les cortines de les portes, fetes amb antigues xarxes tenen quelcom de nostàlgia que s’encomana.

Gàsia és molt visitada per amants abandonats, que hi busquen recer, o complicitat, i es fan recitals de poesia on el desamor és el fil conductor. S’hi lloguen cases per al cap de setmana, amb un foc a terra tradicional i una bona pila de llenya per a intentar escalfar-se, o per a cremar el passat.

Consell: fotografiar les postes de sol quan, per un estrany efecte òptic, es gaudeix el miratge de la renaixença del llac. Els gasians defugen aquest espectacle, perquè la nostàlgia que senten és massa dolorosa.

Comparteix

Icona de pantalla completa