Una enquesta realitzada per la Coordinadora Alacant Neta (CAL) reflecteix que el 85% dels alacantins i alacantines veuen els carrers de la ciutat «bruts» o «molt bruts», amb destacades diferències entre els veïns de barris com ara el Pla o la Platja de Sant Joan.
La CAL ha presentat aquest dimarts els resultats d’aquesta enquesta, realitzada a 1.001 persones entre el 16 de novembre a l’1 de desembre de l’any passat, segons ha informat l’entitat en un comunicat. A la presentació han assistit edils de Compromís, Unides Podem i PSPV.
Segons la coordinadora, el 84,5% de les persones enquestades assenyalen que els carrers d’Alacant, en general, estan «bruts» o «molt bruts», mentre que la proporció de respostes entre «regular», «nets» i «molt nets» es redueix a un 15,5%. Quant als carrers propis, on resideixen els interpel·lats, el 78,5% afirma que estan «bruts» o «molt bruts».
No obstant això, es reflecteixen diferències per barris ja que al Pla, la valoració de les persones interpel·lades ha evolucionat en un sentit lleugerament positiu de 2013 a 2022: del 88% al 81%, en les apreciacions de carrers «bruts» i «molt bruts», «malgrat les importants inversions realitzades en la zona i altres accions com les dedicades a les operacions extraordinàries (fora de contracte) de neteja de la ciutat», apunten des de l’entitat.
Per contra, a la Platja de Sant Joan i al Cap de l’Horta, els enquestats, en un 51,9%, consideren que els carrers es troben «bruts» i «molt bruts», situació molt menys negativa que a la resta de les zones de la ciutat.
Les tres coses que els enquestats consideren que embruten més la ciutat són excrements i pixums, juntament amb les escombraries al voltant dels contenidors. A més distància se situen les burilles de tabac que, juntament amb els electrodomèstics i els mobles abandonats, se situen com el tercer i quart element que perjudicaria la imatge d’Alacant.
D’altra banda, l’enquesta reflecteix que més del 60% de les persones interpel·lades creuen que el pagament de la seua taxa d’escombraries és suficient per a pagar el servei; més d’un 30% reconeix desconèixer si és o no suficient i només menys del 5% sap que la taxa d’escombraries no reflexa el cost del servei.
Pràcticament el 90% de la població enquestada es declara a favor de bonificar la taxa d’escombraries en funció de la col·laboració amb la bona gestió dels residus. Per a la coordinadora, aquest fet «pot suposar que, juntament amb l’adaptació de l’import de la taxa d’escombraries al cost real del servei, la bonificació implique una política de conscienciació de la ciutadania que millore la recollida i el tractament dels residus i, per tant, la imatge de neteja de la ciutat».
L’entitat assenyala que, a la vista d’aquestes dades, la recollida porta a porta ha de «prioritzar-se» en els comerços, i que s’han d’ampliar les zones i els horaris dels ecopunts fixos i mòbils per a una millor gestió. A més, considera que la població té falta d’informació sobre els costos del servei «quan precisament ens trobem en una cruïlla important en matèria de gestió dels residus, que només pot realitzar-se correctament amb la participació i activa col·laboració de la població».
Els enquestats expressen rebuig a la contenidorització per les molèsties que genera, com ara l’acumulació de brutícia al voltant dels contenidors, que acaben convertits «la majoria de les vegades en petits abocadors amb les males olors que generen».
Per a l’entitat, la neteja i la gestió dels residus són «dues cares de la mateixa moneda», ja que una bona gestió dels residus «comporta un bon grau de neteja per a impedir que els residus siguen part del que cal retirar dels carrers; evita que es continue incrementant el volum de residus en els abocadors i, per tant, la contaminació, la qual cosa suposa un estalvi per a l’arques municipals».
