Al 2015, la candidatura de Més per Gandia va ser un símptoma del canvi polític que experimentava el País Valencià. Compromís, en plena fase de creixement, va ser capaç de sumar a la seua candidatura a la capital de la Safor tant a Esquerra Unida com a Esquerra Republicana. La coalició va celebrar primàries obertes i va obtindre cinc regidors, tres més que al 2011, fet que va permetre apartar el PP de l’alcaldia.
Però el creixement de la coalició ha anat acompanyat també de la intensificació de les disputes internes. I en aquest sentit, el cas de Gandia també ha sigut simptomàtic. Josep Alandete, vinculat històricament a l’antic Bloc, aspira a repetir com a cap de llista de Compromís al mes de maig a través d’un procés que ell mateix, amb l’ajuda de la militància, ha intentat sense èxit que siguen obertes. 600 signatures han donat suport a la proposta, que no ha sigut acceptada. La direcció local de la coalició ha tancat la porta a aquesta possibilitat, fet que ha intensificat encara més la guerra entre els dos sectors. Fins al punt que Alandete està contemplant la possibilitat de retirar-se del procés intern del partit que desembocarà en la tria del candidat.
A l’altre costat hi ha el sector oficialista del partit, al capdavant del qual hi ha Ivà Bonet, secretari local. Tot i que la candidata que aspira a guanyar les primàries és Alícia Izquierdo, regidora, qui va perdre per sis vots les primàries –també tancades– del 2019 contra Alandete, qui havia sigut empentat pel sector crític de Més. Mentre que els partidaris d’Alandete, actual vicealcalde de Gandia, han promogut les primàries obertes per a estimular la participació i la democràcia interna al si de la coalició, des de la direcció del partit s’han negat. La raó, indiquen fonts d’aquest sector, és que «el sistema assembleari té moltes possibilitats», i recorden que a Compromís «tot es decideix per assemblees». En canvi, les primàries obertes «no són el millor mètode per a fer equip, per a triar les persones que han de treballar al voltant de la cara visible del projecte», i recorden que Compromís només celebrarà primàries obertes a Elx i a Sant Vicent del Raspeig, quan arreu del país hi ha més de 300 llistes locals. Destaquen, també, que el reglament de primàries de la coalició va ser aprovat amb un 98% del vot de la militància.
Com calia esperar, la visió des de l’altra part és ben distinta i relacionen l’impediment de fer primàries tancades amb la voluntat dels dirigents de la coalició d’assegurar-se la victòria en el procés intern. Recorden que al 2015 Lorena Milvaques, l’única candidata a liderar la llista de Compromís per Gandia –pròxima a la direcció del partit–, va rebre 150 vots en blanc que eren sinònim de protesta, fet que va generar un seguit d’acusacions mútues. Per acabar-ho d’adobar, als següents llocs de la llista tampoc no hi va haver pau: la crítica Laura Morant es va imposar a Alícia Izquierdo com a número dos, i després d’Izquierdo els més votats també eren membres del sector crític: Àlex Ruiz, qui el 2021 s’enfrontaria a Àgueda Micó en el congrés de refundació del Bloc; i Àngels Durà. Per qüestions de paritat i per integrar membres d’altres partits, Izquierdo havia de retrocedir més llocs en la llista, fet pel qual Àlex Ruiz va ser pressionat per a cedir el seu lloc a Izquierdo.
Des d’aquell moment la pau no ha sigut possible en el col·lectiu local. Uns acusen el sector d’Alandete de no haver sabut teixir suficients aliances internes com per garantir una victòria en primàries tancades i de voler, per aquest motiu, obrir el procés a tota la ciutadania. Els altres denuncien que la direcció de la coalició vol limitar la democràcia interna per a assegurar-se el triomf i encapçalar la llista. Tot ha arribat a un punt en què el sector d’Alandete no descarta bastir una candidatura alternativa a Compromís, amb la qual pensen que podrien sumar díscols de Podem o fins i tot dels Verds del País Valencià o d’Esquerra Republicana, partit que ja ha fet públic que no repetirà pacte de coalició amb els valencianistes. Asseguren que aquest descontent amb els militants que promouen la candidatura d’Izquierdo es deu al «menyspreu» que aquest sector dirigent ha mostrat aquests anys davant els partits que integren la coalició, si bé aquest grup, que podrà gastar la marca Compromís, ha segellat un pacte amb les direccions de Podem i d’Esquerra Unida.
En tot cas, des de la direcció de la coalició a la ciutat, entenen que no hi haurà candidatures diferenciades davant el «perill real que guanye la dreta, que ha sigut capaç de bastir candidatures potents contra les quals caldrà plantar cara amb unitat. Esperem que hi ha trellat», demanen. El càlcul d’aquest sector és que Compromís puga recuperar el regidor que va perdre al 2019 i tornar a tindre’n cinc. Des de l’altra part es mostrarien «comprensius» si Alandete decideix abandonar el procés de primàries. «Li han fet la vida impossible, mai no han respectat el resultat de les primàries i ni tan sols van vindre a la presentació de la seua candidatura el 2019 després de guanyar el procés intern», protesten a través d’un comunicat. Al seu torn, també lamenten que el sector vinculat amb la direcció del partit «sembla que aspiren només a renovar els seus càrrecs, molts d’ells porten dècades vivint de la política», diuen referint-se a Bonet, Izquierdo i Milvaques, i acusen la direcció del partit de «moure els fils» per garantir la victòria d’Alícia Izquierdo.
Acabe com acabe, Compromís arribarà molt tocat a la cita del mes de maig a la ciutat de Gandia. Una altra veu, de fet, recorda que «és ací, a la Safor, on s’han gestat les grans divisions del partit», i aquesta n’està sent una de nova.
