Hermínia [Vídeo]

Illa propera a la zona tropical, allunyada dels circuits turístics habituals, acaronada per un règim especial de vents que fa menys calorós el seu clima, sense passar-se.

Les platges no són paradisíaques, no es recomana banyar-s’hi, perquè les assetgen uns peixos amb espines verinoses, diminuts, difícils de veure per a gent no experimentada. Només els herminians coneixen la tècnica de pescar-los sense risc, i per a cuinar-los amb una cassola específica que no manca a cap casa. No el serveixen als restaurants, però a canvi d’una bona propina, els cambrers indiquen alguna llar propera de confiança on es poden tastar, a l’ampit de la finestra. En teoria està prohibit, però les autoritats acostumen a mirar cap a un altre costat, mentre dibuixen un somriure de complicitat.

Consell: no portar roba de color blau, creuen que porta mala sort, tot i que no poden, o no volen, argumentar-ne el motiu; és de mala educació treure el tema.

A Hermínia no tenen cap paraula per a referir-se al cel; simplement l’assenyalen amb el dit, amb la mirada clavada al terra, i diuen «allò».