- Despullant el País Valencià | Per Agnès Toda, directora de la Revista del Centre de Lectura de Reus
El poble sahrauí, des que les potències europees es van repartir l’Àfrica en la Conferència de Berlín del 1885, és l’únic poble colonitzat que queda; tots, absolutament tots els altres, van obtenir la seua independència.
Des que l’ONU el 1960 promulgara el dret a la independència dels països africans, l’Espanya franquista va anar allargant el seu compliment amb ardits patriòtics, agregant-la com a província 53 i atorgant així un DNI espanyol a aquesta nova província. Així i tot, es va anar formant en la població sahrauí un sentiment de reafirmació ètnica que no contemplava formar part d’Espanya, i el 1969 va sorgir el Moviment Nacional d’Alliberament Sahrauí, donant pas el 1973 al Front Polisario, reconegut per l’ONU com l’únic representant del poble sahrauí, que el 27 de febrer del 1976 va proclamar la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).
El monarca alauí Hassan II, aprofità els últims dies de vida del dictador Franco per iniciar la Marxa Verda el 6 de novembre del 1975 cap als territoris del Sàhara Occidental espanyol en aquells dies, aconseguint en els Acords de Madrid (no reconeguts per l’ONU), l’annexió dels territoris, entre el Marroc i Mauritània, que més tard Mauritània va deixar, signant la pau amb el Front Polisario. D’aquesta manera l’exèrcit espanyol va abandonar per complet i va deixar a la mercé dels invasors, el poble sahrauí; fugint part d’ell, al recer que els va donar Algèria a Tindouf, on van alçar els fins a hui denominats, Campaments de Persones Refugiades Sahrauís en ple desert del Sàhara. La resta es van quedar en els anomenats Territoris Ocupats (TTOO).
El 1991 se signa la pau amb el Marroc, amb les promeses de l’ONU de fer un referèndum d’autodeterminació per a decidir els mateixos sahrauís, el seu futur com a país lliure o autònom del Marroc. Ara com ara està incomplert.
El Front Polisario, durant la guerra, va anar guanyant territoris als ocupats pel Marroc. D’aquesta manera, eixos territoris van passar una altra vegada a mans dels sahrauís, denominats Territoris Alliberats (TTLL).
Entre el 1980 i el 1987 un mur de 2.720 km separa els TTOO dels TTLL. Construït pel Marroc amb ajuda tècnica israelita i financera saudita, aquest mur està minat amb més de 7 milions de mines antipersones i defensat per 100.000 soldats marroquins.
Dins dels TTOO és freqüent la protesta dels nadius sahrauís per la falta dels drets humans i la discriminació cap a ells, sent empresonats, colpejats, assassinats, violats, expulsats de les seues cases o retinguts en elles, per raons arbitràries. El 2010 va tindre lloc la protesta del Campament de Gdeim Izik, que el Marroc va desmantellar sense contemplacions deixant una reguera de sang que cap país va condemnar amb fets.
El novembre del 2020 comença una nova guerra per l’atac a civils sahrauís en protesta per la infracció de la Bretxa de Guerguerat que el Marroc franqueja il·legal diàriament, amb transport comercial al sud d’Àfrica.
El desmarcatge recent del president Sánchez declarant que el Sàhara siga una província del Marroc, dona per descomptat amb qui està la solidaritat.
Vist el que s’ha esdevingut, cal preguntar-se què és la solidaritat. Quan un grup de persones s’uneix i col·labora per aconseguir un objectiu comú, parlem de solidaritat. La solidaritat és compartir, és oferir ajuda, és col·laborar mútuament, és donar sense esperar recompensa. Moltes vegades la recompensa te la dones tu mateix, en el teu interior.
Som moltes les associacions i ONG que ens integrem a MoVAPS (Moviment Valencià d’Ajuda al Poble Sahrauí) i altres que encara que no estiguen integrades, col·laboren i s’uneixen en altres projectes i que a xicoteta escala, realitzen des de la seua associació. En l’àmbit del País Valencià, existeixen dues zones organitzades de Solidaritat amb el poble sahrauí, Alacant i València/Castelló.
Al llarg d’aquests quasi quaranta-set anys que el poble sahrauí està repartit en els TTOO, TTLL, els Campaments de Tindouf i la Diàspora (persones sahrauís que viuen a la resta del món), el País Valencià ha sigut conscient de la seua injusta situació i tractament, per part de la majoria dels països, per això tenim clar la necessitat d’una incidència política en les nostres manifestacions escrites i activistes. Així, promovem campanyes de sensibilització des dels inicis del conflicte. La solidaritat va començar en els anys noranta amb la creació de la Federació d’Amics Solidaris del Poble Sahrauí del País Valencià (FASPSPV), que posteriorment donaria pas al MoVAPS. Assistim a la Conferència EUCOCO que celebra els èxits aconseguits per la causa sahrauí al nivell de les més altes instàncies jurídiques de la Unió Europea.
Hi han col·laborat entitats públiques com els ajuntaments de València i Castelló, però també Diputacions i Generalitat. Entitats privades com algunes entitats bancàries, la desapareguda CAM i Caixa Popular. Des dels inicis de la solidaritat han passat per ací nombrosos delegats sahrauís exercint un paper de cònsol. S’han signat agermanaments entre ajuntaments del País Valencià i ajuntaments de dairas dels campaments: Quart, Paterna, Xirivella, Pedreguer, la Vall, Paiporta, Llíria, Riba-roja de Túria, València, Crevillent, Elx, Puçol, Meliana i molts més.
A MoVAPS tenim clar que cal actuar en tots els vessants de solidaritat, per això tenim projectes enfocats a cadascuna d’elles. Les dues més nombroses pel que fa a persones solidàries són: la Caravana d’Aliments per als campaments i la campanya Vacances en Pau.
En la caravana, ens encarreguem de comprar i recollir els aliments i materials necessaris per a les persones refugiades. No és tan fàcil com sembla; comporta una sincronizació i organització doble, en l’àmbit de l’associació i entre les diverses associacions cooperants. És ací on trobem la solidaritat abans parlada, contactant amb particulars, altres associacions, entitats privades o institucionals, escoles, comerços, etc. Hi ha un grup d’entre totes les associacions que componem aquest projecte, encarregat de la logística i compra necessària per al trasllat als campaments, com són la compra de contenidors de camió, assegurances, materials, propaganda i voluntaris que ho duguen a terme.
Finalment, es carreguen els contenidors en els camions i es porten al port d’Alacant, els pugen al vaixell que viatja al port d’Orà i són carregats en els camions que arriben als campaments, on es queden i reparteixen les càrregues.
Tot això cada any… per desgràcia. Dic per desgràcia perquè els països responsables d’aquesta situació, segueixen sense complir els acords i directrius que l’ONU va establir. Els EUA i França, com a països amb veto de vot, sempre imposen el seu vot a deixar les coses com estan. El regne d’Espanya com a país responsable administratiu dels territoris del Sàhara Occidental, posa el cap mirant al nord i a l’oest i tampoc actua com a solució.
L’altre projecte estrela és Vacances en Pau, l’objectiu del qual va ser apartar els menors escolars entre 8 i 12 anys de la guerra, d’ací el nom de vacances en pau. Les associacions de València i Castelló, juntament amb la Delegació Sahrauí a València, s’encarreguen i gestionen l’acolliment de xiquets i xiquetes sahrauís amb famílies valencianes, que durant els mesos de juliol i agost conviuen com un membre més de la família. Juliol és el mes en què la nostra associació organitza viatges, excursions, visites, reunions i diversions amb les famílies sòcies d’acolliment. No faltem a la trobada de xiquets i xiquetes sahrauís que cada vegada es realitza en un poble diferent i reivindiquem el dret del poble sahrauí a tornar a la seua terra: el Sàhara Occidental. El compromís d’alguns ajuntaments valencians per fer possible aquest projecte ha impulsat les ganes per continuar avant, per aquestes «xicotetes personetes» que són el futur d’un poble digne.
La nostra finalitat és el retorn a la seua terra i no prolongar més aquesta supervivència precària que pateixen aquests menors i les seues famílies sahrauís. Darrere de cada cara hi ha molta gent patint en l’hamada algeriana. S’aprofita aquest mes per complir els acords amb les administracions de la Generalitat en matèria de sanitat en els quals se’ls fa un reconeixement mèdic de salut i s’atenen els que necessiten un seguiment més continu, tant que se’ls permet quedar-se (amb el consentiment de la seua família biològica) en un altre projecte de seguiment de malalties. Igual ocorre amb els xiquets i xiquetes que venen amb el projecte Madrassa (Escola) per cursar estudis en els llocs d’acolliment. El mes d’agost és el mes de gaudi particular de cada família en el qual planegen les seues pròpies vacances. A principis de setembre tornen als seus campaments.
Aquest any 2022, tornem a posar en marxa Vacances en Pau després de dos anys sense vacances. La COVID n’ha sigut la culpable. Així i tot, hem donat la volta a la truita i hem buscat una substitució temporal: Programa Alternatiu, basat en activitats escolars, esportives i d’entreteniment en els mateixos campaments. MoVAPS ha participat, amb l’acceptació de les associacions que voluntàriament han volgut; i a més, amb altres aportacions consistents en pagaments i enviaments de cistelles de menjar per a les famílies més vulnerables, màscares i gel per a la COVID. En estar les fronteres tancades, hem fet ús de les botigues locals que existeixen en els campaments i que col·laboren amb l’empresa en línia.
Els Viatges de Convivència no sols tenen un fi d’estrényer afectes entre famílies de totes dues parts, sinó que també en elles, visitem l’estat dels projectes en marxa o finalitzats en elsc, ens reunim amb els ministeris responsables en les matèries (Cooperació, Sanitat, Educació, Comunicació, Assumptes Exteriors, Cultura, etc.) i amb associacions de dones, d’ajuda a la diversitat funcional, víctimes de mines, Club de l’Esperança (esport), clíniques d’atenció física-psíquica a menors, autonomia alimentària amb horts ecològics, la Petjada del Bé (repartiment a famílies desfavorides), Bublisher (biblioteca rodant), visites a les dairas (pobles) agermanades, etc.
La solidaritat no acaba ací, també en el País Valencià podem fer ús dels viatges que fan als campaments unes furgonetes que recullen paquets i caixes amb diversos continguts per a llocs i famílies concretes que coneixem més pròximament i suma un grau més els identificats que estem amb el poble sahrauí.
[Article publicat a la Revista del Centre de Lectura de Reus el 3 de maig del 2022]