Les Unitats per a l’Educació Multilingüe de les universitats d’Alacant (UA), València (UV) i Jaume I de Castelló de la Plana (UJI), el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i Escola Valenciana demanen la retirada del projecte de decret del Consell que regula el reconeixement de la competència lingüística de valencià per a l’homologació dels estudis en el sistema educatiu.
La proposta de decret aporta com a novetat que acredita un nivell B2 a l’alumnat que acaba el Batxillerat havent aprovat l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura en els dos cursos d’aquesta etapa, i que reconeix un nivell de C1 a l’alumnat que acaba el Batxillerat amb més d’un 7 en aquesta matèria en els dos cursos.
Segons recalquen aquestes entitats en un comunicat, distribuït per Escola Valenciana, la proposta «no té una base suficient i comportarà un perjudici, no només del coneixement que té la població del valencià formal, sinó, encara més, al prestigi social de la llengua».
Entre les raons que esgrimeixen figura que «la proposta pressuposa que és equivalent una qualificació numèrica d’una matèria a un nivell de competència lingüística d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECRL), però no té en compte que aquesta assignatura té continguts i competències no lingüístiques que també formen part de l’avaluació».
Així mateix, argumenten que «en aquest moment l’administració no té informació suficient per a acreditar que l’alumnat que finalitza els estudis del Batxillerat ha aconseguit el nivell mínim exigit de B2 de valencià». «No consta que s’haja avaluat el nivell de llengua amb el qual acaba l’alumnat aquesta etapa educativa, i aquesta hauria de ser una mesura prèvia a qualsevol proposta d’homologació. Si s’ha fet l’avaluació, els resultats haurien de ser públics i, en cas de confirmar l’assoliment del nivell, aquest seria un argument a favor de l’homologació», subratllen.
En aquesta línia, defensen que la concessió d’un nivell de C1 segons el MECRL en les condicions esmentades «traeix directament el seu esperit: la distinció entre un nivell i un altre en el MECRL no respon a una qualificació numèrica major o menor en l’avaluació, sinó a l’adquisició d’uns graus de competència i d’uns coneixements diferents que requereixen, doncs, instruments d’avaluació també diferents». La proposta, postil·len, «simplifica en extrem l’avaluació de la competència lingüística i no s’ajusta al marc de referència».
En conseqüència, les entitats consideren que la mesura «comportarà la devaluació dels títols de coneixement de valencià, que actualment són expedits per entitats acreditades, centres d’idiomes o institucions universitàries; desincentivarà l’adquisició efectiva de la competència comunicativa en aquesta llengua i consolidarà la percepció del valencià com una llengua de segona».
«Es tracta d’una mesura que es proposa, a més, en un context preocupant de minorització del valencià, tal com demostren les dades d’ús social de la llengua que recull l’última enquesta de Coneixement i ús social del valencià (2022) de la mateixa Conselleria d’Educació, Cultura i Esport», afegeixen.
A parer seu, en el cas que l’administració vulga establir un mecanisme d’homologació del nivell B2 de valencià a l’alumnat que finalitze el Batxillerat, la Conselleria competent hauria de «fer una avaluació rigorosa dels resultats de la implantació dels programes lingüístics PEPLI en el quadrienni 2019-2022 que demostre que s’aconsegueixen els objectius que estableix la llei quant al nivell de valencià de l’alumnat en acabar l’etapa».
