Les principals entitats que treballen per la llengua al conjunt del País Valencià han reaccionat a l’aprovació del requisit lingüístic per part del Consell. Es tracta d’una de les mesures més exigides i esperades per part d’aquestes entitats, que anhelaven l’exigència del coneixement de valencià per accedir a la funció pública del País Valencià. Hi ha l’excepció del personal sanitari, que compta amb una regulació específica des del 2017.
Acció Cultural del País Valencià celebra «el pas històric en el camí de la fi de la discriminació dels valencianoparlants». Per a l’entitat presidida per Anna Oliver, «aquest acord significa que a partir d’ara caldrà acreditar la competència lingüística en valencià per accedir a la funció pública autonòmica i local. Per tant, hem passat de la tradicional circumscripció del valencià a l’ensenyament a la valencianització, també, de l’administració valenciana».
Segons la mateixa entitat, l’acord assumeix una proposta plantejada per ACPV: «que per als diferents nivells de l’administració, igual com es demanen títols acadèmics diferents com a requisit per a poder-hi opositar, caldrà acreditar nivells diferents de coneixement de valencià». Per a l’entitat, el nivell exigible «ha de coordinar-se amb el cos i l’escala del grup de classificació al qual s’oposite», cosa que acredita l’acord entre les conselleries d’Educació i d’Administració Pública.
ACPV, que recorda que la reivindicació de la reforma va ser plantejada per primera vegada al març del 2015 per la mateixa entitat, celebra aquest «pas definitiu», que significa que «en les properes oposicions a la funció pública ja serà necessari acreditar el coneixement de valencià, en una escala de nivells corresponent a la plaça a la qual es vulga opositar. És un pas històric, i un avenç objectiu, que celebrem i que, a més, obri la porta a nous avanços: el valencià ja no és només llengua de l’ensenyament, també ho és de l’administració, i ho haurà de ser d’altres àmbits d’ús on, fins ara, ha estat marginada».
Escola Valenciana, pel seu compte, ha fet un fil de Twitter celebrant que «s’ha donat un pas endavant», però ha dit també que aquest pas «ha de ser el primer de més passos cap a la normalitat i la igualtat de drets». L’entitat recorda que el requisit lingüístic és una reivindicació «històrica» plantejada per ells mateixos des del 1983, i indiquen que tant «Galícia, les Illes Balears com Catalunya exigeixen un nivell C1» als funcionaris. Per això, «tot el que no siga demanar el C1 de valencià implicaria no assolir els objectius en matèria lingüística».
Aquesta entitat també indica que tres de cada quatre vulneracions «es produeixen a l’administració», i que per això «tota l’administració» valenciana, referint-se a Generalitat, ajuntaments, diputacions o administració de l’Estat, ha d’assumir la competència lingüística per als seus treballadors. Alerten, al seu torn, que una de cada dues vulneracions enregistrades a l’Oficina de Drets Lingüístics «es produeixen en l’àmbit de la Sanitat», per la qual cosa aquest àmbit «no pot ser una excepció». Escola Valenciana celebra que aquest és «el primer pas ferm des de l’aprovació de l’Estatut i la LUEV».
Pel que fa a Plataforma per la Llengua, aquesta entitat ha rebut «amb satisfacció la resolució per l’avenç que suposa en el respecte dels drets lingüístics», però indica que «continuem treballant perquè també s’incloga en el personal estatutari de sanitat, una de les majors necessitats que presenta el territori».
