Pugeu al terrat de casa vostra, o a una bona terrassa, una nit qualsevol. No cal que sigui lluna plena, llevat que sigueu molt supersticiosos o us agradi donar-li un toc teatral a tot. Busqueu un fragment de la cúpula celest lliure de núvols. No escolliu una estrella fins que no tingueu la sensació que és ella qui us escull. Mireu-la intensament, com si volguéssiu dominar-la amb els ulls. Adreceu-li un missatge breu, concret, en forma de crit silenciós interior, sense respirar durant uns quants segons -no cal distreure’s comptant-los. No espereu la resposta. No dubteu que sou ferotges, si voleu, i capaços d’udolar com un llop.
A petició d’Ernest Redó.
