El documentalista valencià Llorenç Soler s’ha mort a Barcelona als 86 anys, deixant una carrera cinematogràfica consagrada als temes de contingut social i cultural i als problemes de minories marginades.
La consellera d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Raquel Tamarit, ha expressat aquest dimarts les seues condolences per la defunció de l’autor i ha transmés el condol a la família, els amics i tot el sector. «Ha faltat una persona que ha treballat molt també per l’audiovisual valencià», ha recalcat.
Tamarit s’ha referit a la «casualitat« que la seua mort haja tingut lloc l’any en què se celebra el centenari de Joan Fuster, ja que «ell va ser el primer que va fer un documental en condicions sobre la seua figura, que és Ser Joan Fuster». «Des de Cultura de la Generalitat no podem més que agrair-li la faena que va fer i sumar-nos a les condolences», ha asseverat.
També han expressat el seu dolor per la pèrdua de Soler des d’àmbits com el festival DocsBarcelona, on al maig va rebre el Premi d’Honor. «Mestre, cineasta de gran personalitat i un dels pares del documentalisme a casa nostra», afirmen.
Nascut a València el 1936, Llorenç Soler va estudiar una carrera tècnica, que va exercir posteriorment a Barcelona. El 1964 abandona la seua professió i decideix dedicar-se al cinema. La seua activitat inicial és la de productor de cinema publicitari, però només l’exerceix durant dos anys i ja el 1966 està totalment decidit a cultivar el documental. Es decanta per temes de contingut social i sobre problemes de minories marginades.
A més de les seues obres per al cinema i la televisió, va treballar en el camp de l’experimentació audiovisual amb videoinstal·lacions i films experimentals. En la seua producció destaquen títols com Saïd, Del roig al blau o Ser Joan Fuster.
