Àgueda Micó, secretària general de Més Compromís, ha tornat a la ciutat d’Alacant només unes poques setmanes després que hi protagontizara un altre acte. En aquell moment, l’esdeveniment havia de comptar amb la presència dels tres partits que integren la coalició Compromís. Però l’anunci, previsible i alhora sobtat, de Joan Baldoví que es presentaria a primàries per a esdevenir candidat a la Generalitat, va enfurismar l’altra pota fonamental de l’aliança valencianista, Iniciativa, que es va absentar d’aquell acte.
Aquest dimecres, a la llibreria Pynchon d’Alacant, la conferència d’Àgueda Micó, «Valencianisme o barbàrie», tornava a comptar amb la presència d’alguns militants d’Iniciativa. Entre ells Rafa Mas, regidor a Alacant i qui vol ser alcaldable en les pròximes eleccions municipals, una candidatura a la qual Natxo Bellido, també regidor i portaveu del grup municipal, aspira a revalidar per tercera vegada consecutiva.
La disputa entre tots dos, visible les últimes setmanes, va derivar en un intent de Més Compromís de proposar una candidatura de consens i evitar primàries obertes –que sembla que s’acabaran celebrant, atesa la manca d’acord. El nom que va sonar va ser el de Sara Llobell, qui precisament presentava Àgueda Micó a la llibreria Pynchon.
Abans de la líder de Més Compromís parlava Anabel Mateu, militant de Podem a Elx, qui expressava la seua voluntat de «sumar» sense donar més detalls, tot i que a l’horitzó hi ha la data electoral municipal. «Si em diuen que parlaria de valencianisme fa uns anys no m’ho hauria cregut», deia resumint l’evolució política que ha experimentat el país, que ha desembocat en aliances que fa un temps no es contemplaven. A la xerrada també assistia Xavier López, portaveu d’Unides Podem a l’Ajuntament d’Alacant i partidari d’una confluència electoral municipal a la ciutat per a evitar que les dues forces per separat es queden fora del consistori. Un debat que s’allargarà, al si de Compromís, durant els propers mesos conforme s’aproxime la data electoral.
Anabel Mateu relacionava les lluites socials del seu espai polític amb les que el valencianisme ha desenvolupat els últims anys, sobretot al sud valencià. «Portem molt de temps treballant per una identitat comuna i no es tracta de revisar tant els posicionaments històrics diferenciats que hem tingut, sinó d’incorporar una mirada de futur, que és el més proper a la gent en un moment d’emergència social i climàtica», deia.
La secretària general de Més Compromís recollia el testimoni apostant pel «valencianisme inclusiu en què tots i totes ens sentim còmodes». Micó parlava del paper que, segons el seu parer, «ha de jugar el valencianisme els propers anys». Fent balanç, Micó explicava com el valencianisme ha aconseguit posar sobre la taula qüestions que en un moment donat eren ben invisibles, com ara el corredor mediterrani, el canvi climàtic o el feminisme. Pel que fa a l’actualitat, Micó reconeixia «la incertesa» del moment, la qual es resol «amb solucions, amb sobirania, amb l’empoderament del poble valencià des d’un punt de vista absolutament democràtic». Conceptes que relacionava també amb la justícia social. El gran problema amb què es va trobar aquest plantejament a l’hora de ser desplegat, explicava, va ser la pandèmia del 2020, quan es va constatar la manca de recursos per encarar amb garanties aquell moment històric.
I com s’explica a l’electorat que «és necessari» que Compromís continue a les institucions? Àgueda Micó enumerava les polítiques desenvolupades per la coalició en termes socials i contraposava aquest panorama amb la barbàrie. «La barbàrie són la dreta i l’extrema dreta del nostre país, i tenim un risc que facen polítiques reaccionàries si tornen a tindre el poder institucional». La dirigent de Més esmentava el cas d’Alacant, governada per PP i Cs i protagonista d’unes polítiques molt discutides en termes socials. En referència als dirigents del PP, deia que «representen les desigualtats socials», i definia Vox com «la cara més dura de la reacció», un partit que «pot posar en perill la vida de les dones, de les persones treballadores, dels qui estimen la cultura i dels qui utilitzen els serveis socials», alertava. «Són o no són barbàrie, aquest gent?», es preguntava, recordant també que Vox «són antivalencianistes».
Però per a Micó, «Vox i PP són cares d’una mateixa moneda, una cara més amable i una altra més subversiva que representen el mateix, un model econòmic basat en el neoliberalisme que vol prioritzar el benestar de les classes altes», deia abans d’exemplificar la política fiscal desenvolupada pel PP en algunes comunitats i defensada per Vox des del Congrés. «Això cal explicar-li-ho a molta gent, a la gent de classes populars que es pensa que votar Vox és fer un vot antisistema».
«Davant d’eixa barbàrie, què fem nosaltres?», es preguntava per donar sentit al títol de la conferència. Negava la conveniència de reaccionar a la defensiva, de justificar el vot a l’esquerra amb la por a l’extrema dreta. «No podem dir que ens hem de quedar com estem, sinó que hem d’apostar per polítiques transformadores i valentes, i és una cosa que el PSPV no té clara», criticava, assegurant que els socialistes estan explotant més del compte l’estratègia de la por.
El discurs era clarivident, però quedaven en l’aire preguntes que s’hauran de resoldre a curt termini. Com ara, com afrontarà Compromís les eleccions a Alacant, on dos candidats aspiren a liderar la llista i, alhora, on un altre actor, Unides Podem, amb altres partits d’esquerres, empenten per una confluència que Compromís sí que acceptarà en localitats menys poblades.
