Espereu un matí en què hi hagi rosada. Captureu totes les gotes que pengin dels fils d’estendre, de la barana del balcó, dels rosers, de les fulles dels arbres del vostre jardí, o del parc municipal, tant s’hi val… Com més, millor. Deseu-les en una ampolleta de vidre, que tapi hermèticament. Seieu davant de la televisió i poseu anuncis de productes que no us interessin gens, o programes del cor on parlin de pseudofamosos que us importin encara menys. Amb un comptagotes, deixeu caure llàgrimes falses sobre els ulls, i que rellisquin galta avall de forma ostensible. Torqueu-vos amb un mocador blanc, de roba, i us moqueu sorollosament. I així uns quants dies seguits, en funció del grau d’insensibilitat on hagueu caigut.
