La demarcació provincial d’Alacant és, tradicionalment, la més perjudicada pels Pressupostos estatals. Enguany, a més, la inversió caurà en un 12,3% respecte a l’any passat. En total, 160,8 milions d’euros d’inversió es contemplen per a aquest territori, la pitjor xifra de la història recent, inferior fins i tot als números dels últims anys de Rajoy, quan el d’Alacant també era el territori provincial més maltractat. Les dades són encara més incòmodes si es té en compte que aquesta xifra equival a menys d’un terç del que correspondria a la demarcació esmentada pel seu nivell poblacional. I encara ho són més si es comprova que les anomenades «inversions territorialitzades» s’han incrementat en més d’un 3%, però Alacant no se’n beneficiarà.
Aquesta notícia se suma també al retard de la connexió amb alta velocitat entre Alacant i València, que es contempla ara per al 2025 després que en un inici es preveiera per a la primera dècada d’aquest segle. No és l’única mancança en termes de mobilitat. Per exemple, es programen 1,3 milions d’euros per a enllaçar l’aeroport d’Elx-Alacant a través del tren tot i que es calcula que l’obra costaria un total de 85 milions. Aquesta infraestructura, ubicada a la pedania il·licitana de l’Altet, és la cinquena de l’Estat en què operen més vols, només superada per Madrid, Barcelona, Màlaga i Palma, aquest últim aeroport condicionat per la seua insularitat. L’aeroport d’Elx-Alacant restarà sense aquesta inversió encara més temps del previst.
De la mateixa manera, més al nord, l’anomenat tren de la costa, que ha d’unir les capitals de la Marina Alta i la Safor –Dénia i Gandia– comptaria només amb 140.000 euros, i l’electrificació obligada –en termes pràctics i mediambientals– del tren que uneix Alacant amb Múrcia i que passa per Elx, Oriola i altres ciutats destacades, restarà també a l’espera.
A totes aquestes qüestions s’ha sumat també el fet que l’Agència Valenciana de la Innovació, que depén de la Generalitat, concedirà només el 20% del seu pressupost a la demarcació d’Alacant. Les institucions acadèmiques, com ara la Universitat d’Alacant, han protestat per aquest repartiment, que té lletra petita també en matèria de recerca, atés que en projectes de cooperació, la Universitat d’Alacant i la Universitat Miguel Hernández d’Elx només sumaran el 6,8% del total de la inversió destinada. Joaquín Pérez, màxim representat de la Confederació Empresarial Valenciana a Alacant, declarava públicament que aquesta no és una bona notícia «si del que es tracta és de transformar el nostre model productiu».
Des de la CEV, patronal lligada a la CEOE, el seu president, Salvador Navarro, també ha lamentat, especialment, el cas d’Alacant en els Pressupostos estatals, on resulta ser la província més damnificada. El dirigent empresarial ho ha expressat amb dades: en aquesta demarcació hi haurà una inversió de 84,44 euros per habitant, que són quasi 200 euros per sota del que correspondria si s’aplicara un criteri proporcional de població. De fet, Navarro ha convocat una reunió extraordinària dilluns amb els representants sectorials d’aquest territori per a explorar una reacció.
El president valencià, Ximo Puig, també s’ha mostrat incòmode amb aquesta qüestió i ha titllat els Pressupostos estatals com a «manifestament insuficients», si bé també ha dit que en el conjunt del País Valencià, aquests comptes «s’aproximen» a la demanda de l’Estatut, que proposa que la inversió estatal sobre aquest territori siga del 10% sobre el total. Puig també ha aplaudit el vessant «social» d’aquests Pressupostos.
Tornant a la CEV, l’esmentat Joaquín Pérez ha demanat unitat a la societat alacantina per a generar una reacció amb conseqüències. El dirigent empresarial, que també lamenta la «paradoxa» que Alacant és la cinquena demarcació que més aporta a l’Estat i la que menys diners rep, només ha aconseguit mobilitzar la patronal. Però hi ha una distància evident entre aquest sector elitista i el conjunt de la societat alacantina, desvertebrada per si mateixa, tant a nivell local com sobretot a nivell provincial.
Per pal·liar aquest fenomen, el director del diari Información, Tomás Mayoral, assegurava al seu article editorial que «necessitem un lobby, un grup de pressió, una organització prestigiada i prestigiosa amb l’únic objectiu d’enfortir la nostra posició perquè fer-li això a Alacant siga impossible o francament difícil. Ha de ser transversal socialment i econòmica i capaç de pressionar els poders polítics i econòmics per a posar-nos al mapa treballant a 15 o 20 anys vista. Hem d’admetre que ni des de València ni des de Madrid arribaran solucions, desenganyem-nos», escrivia utilitzant una previsible retòrica provincialista. Mayoral, irònic, deia fins i tot que la situació d’Alacant seria la mateixa si a l’Estat governara «el partit cantonalista aragonès». Des d’Alicante Plaza, el seu director, Miquel González, definia els Pressupostos com «una humiliació». Fins i tot el secretari general del PSPV a la província d’Alacant, l’exalcalde d’Elx Alejandro Soler, proper a Pedro Sánchez, demanava corregir els comptes projectats, i de manera més previsible, Carlos Baño, president de la Cambra de Comerç d’Alacant, definia els comptes com «un maltractament vergonyant».
Tot i que dilluns hi haurà una reacció oficial de la patronal, entre les classes dirigents hi ha la certesa que uns Pressupostos adversos per a Alacant són menys nocius per al Govern espanyol que uns comptes contraproduents per a altres territoris. Un repartiment necessàriament desproporcional perjudica per sistema a Alacant, on al cap i a la fi, els últims anys tot i l’empitjorament de la situació, no hi ha hagut grans conseqüències electorals. A les últimes eleccions estatals, els 12 diputats triats per la demarcació d’Alacant al Congrés –el 3,4% dels representants a la cambra baixa, encara que per pes poblacional a aquesta província li correspondria quasi el 4% dels representants–, representaven forces d’àmbit estatal: PSOE (4), PP (3), Vox (3), UP (1) i Cs (1). Una dinàmica que s’ha mantingut històricament.
Les contrarietats pressupostàries no han tingut conseqüències electorals al sud valencià, fet que fa pensar als empresaris i al poder social que fins que no hi haja una reacció política que situe Alacant al centre del discurs amb tota una tasca de pressió al darrere, difícilment canviarà la dinàmica.
