I si li compràrem a l’Ansar aquella frase de: “El que pueda hacer, que haga, el que pueda aportar, que aporte”? Ell, Ansar, estadista de còmic sense bigot definit, va llançar el missatge amb la seua cara dura de sempre, però, crec, el que volia transmetre era una cosa molt concreta, totalment contradictòria a la nostra voluntat de construir un món millor, més just. Ell pensava que “qui puga fer alguna cosa per a destruir allò que han gosat construir amb l’esforç dels miserables, per a desmantellar drets que no els corresponen, que faça!”
No, no li comprarem cap frase. Ací, al País Valencià, comptem amb gent que fa, però fa amb sentit. No per salvar la cara, ni per fer-se la foto, ni per a callar consciències. Fa perquè sap que, si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú. I perquè estima el lloc on viu. Perquè creu en allò que construeix.
Aeioluz és una d’eixes iniciatives que brolla del cor i de la consciència de l’economia social. Un projecte que ha fet de l’energia una ferramenta per a l’empoderament popular, per a la justícia climàtica i per a la sobirania de la gent. L’energia, en mans d’Aeioluz, deixa de ser només un recurs per a convertir-se en un dret, una via per dignificar vides i enfortir comunitats.
Vivim en un sistema que converteix la llum en mercaderia i la pobresa energètica en normalitat. Les famílies que han de triar entre menjar o encendre la climatització són una realitat massa habitual. Els rebuts de la llum, incomprensibles i opacs, són una font d’angoixa per a milers de persones. Davant d’aquest panorama, Aeioluz planta cara. Ho fa amb formació, amb tallers, amb acompanyament i complicitats. Ho fa des de baix, des dels barris, des dels pobles, ensenyant a llegir una factura de la llum com qui ensenya a llegir el món.
Perquè eixa és la clau: entendre per a poder actuar. Saber què pagues, per què ho pagues i com ho pots canviar. Aeioluz no predica, alfabetitza. No imposa, acompanya. No ven, capacita. La seua aposta és clara: la informació és poder, i el coneixement, la millor defensa contra els abusos d’un mercat pensat per a beneficiar uns pocs.
Aquesta tasca d’alfabetització energètica no és només una qüestió tècnica. És una qüestió de justícia social. Quan una persona aprén a interpretar la seua factura, a identificar si li han colat serveis innecessaris, a reclamar quan li cobren de més, està recuperant una part de la seua autonomia. Està deixant de ser una víctima del sistema per a convertir-se en protagonista del seu propi benestar.
Aeioluz ha passat per desenes de municipis del País Valencià, treballant colze a colze amb ajuntaments, entitats socials, centres educatius i comunitats de veïns. A cada lloc ha deixat llavor: una persona que ara sap com contractar una tarifa justa, una escola que ha canviat el seu consum, una família que ja no passa fred en hivern. La seua presència es nota en la vida quotidiana de la gent, en la tranquil·litat de qui ja no té por d’obrir la factura, en la seguretat de qui sap que pot defensar els seus drets.
No venen miracles. Venen eines. Venen hores de formació, de paciència, d’escolta i de coherència. Venen dignitat. En un món acostumat a solucions ràpides i promeses buides, Aeioluz aposta pel treball de formiga, pel canvi sostingut i real. Cada taller, cada assessorament, cada conversa és una xicoteta victòria contra la resignació.
I quan parlen d’autoconsum, no parlen d’una coberta plena de plaques per al benefici d’una empresa. Parlen de comunitats energètiques locals, participatives i solidàries. Parlen de compartir, de cooperar, de fer barri, de fer poble. Les comunitats energètiques que impulsen no són només una solució tècnica, sinó una aposta per la democràcia i la solidaritat. Són espais on la gent decideix col·lectivament com produir i consumir energia, on els beneficis es reparteixen i es reinverteixen en el bé comú.
Aeioluz no podia ser una altra cosa que economia social. Per convicció i per necessitat. Perquè si vols posar les persones al centre, no pots funcionar amb la lògica del benefici a curt termini. Perquè si vols canviar el sistema, no pots repetir-ne les regles. El seu model és cooperatiu, obert, democràtic. I això es nota: en el tracte, en la mirada, en les prioritats. Fan el que fan per a millorar la vida de la gent, i són el canal de la millora.
L’economia social no és només una etiqueta; és una manera de fer, de relacionar-se, de construir alternatives. És la garantia que les decisions es prenen pensant en el bé comú, que els recursos es gestionen amb transparència, que la participació és real i no només un eslògan. Aeioluz demostra que una altra economia és possible, una economia que no deixa ningú enrere, que està al servei de les persones.
Tots els governs parlen de transició energètica. Tots fan estratègies, presenten fulls de ruta, obrin convocatòries. Però qui l’està fent, dia a dia, cara a cara amb la gent, és Aeioluz.
Perquè la transició no pot ser un luxe per a qui té diners. Ha de ser una oportunitat per a qui menys té. I per a açò cal presència, paciència i compromís. Cal estar als llocs on no arriba cap comercial, ni cap consultora, ni cap institució. Cal fer barri.
La transició energètica justa implica garantir que ningú quede fora. Que la sostenibilitat no siga patrimoni de les elits, sinó un dret col·lectiu. Que la lluita contra el canvi climàtic vaja de la mà de la lluita contra la pobresa i la desigualtat. Aeioluz ho sap i ho practica. Per això, el seu treball és tan necessari i tan valuós.
Ansar volia que qui puga, destruïsca. Que dinamitara tot allò que havíem construït: educació, sanitat, serveis públics, drets laborals. El seu llegat ha sigut la privatització, la precarietat, l’individualisme.
Nosaltres volem que qui puga, construïsca. Que cree i impulse cooperatives, que defense el territori, que cuide les persones. Que, com Aeioluz, faça de la vida el desenllaç del relat.
Com ja hem conclòs en aquestes pàgines, en aquest temps d’emergències, el perill és el maquillatge. Fer per fer. Inaugurar per tapar. Publicitar per confondre. Aeioluz representa just el contrari. Fa per convicció. Fa amb la gent. Fa perquè creu que un altre model és possible, i l’està construint cada dia.
I, a diferència d’Ansar, ells no diuen “que ho facen”. Ho fan. I ho fan bé.
Amb la gent. Amb sentit. Amb llum.
