Benassal (l’Alt Maestrat) acull els pròxims dies 25 i 26 de setembre unes jornades del projecte RESINA (Arrels de Resiliència) sobre sabers rurals per a un futur sostenible, liderat per la Universitat Jaume I (UJI) amb la participació de les universitats de Cadis i Pública de Navarra. Els organitzadors expliquen que es tracta d’una nova cita clau en la seua agenda de transferència de coneixement i treball de camp. De la mà del fòrum Nova Ruralitat, serà una trobada tècnica i ciutadana dissenyada per a abordar la conservació, l’habitabilitat i la revitalització econòmica del patrimoni masover a l’interior mediterrani.
La trobada tindrà lloc en un entorn marcat per l’hàbitat disseminat en forma de masies —característic de comarques com l’Alt Maestrat— que acull una de les expressions més singulars de gestió històrica del territori, sobirania de recursos i arquitectura bioclimàtica. “No obstant això, els processos de despoblació i l’abandó rural han situat aquests entorns en una posició de vulnerabilitat que requereix noves mirades normatives, socials i econòmiques”, expliquen.

Les jornades tindran un programa “plural que abastarà tant la visió acadèmica com l’acció comunitària. Durant dia i mig de treball, les jornades —afigen— desplegaran un programa estructurat en blocs d’anàlisi tècnica, presentació de casos d’èxit i tallers de cocreació. S’abordaran tant temes com la normativa, urbanisme i custòdia del territori, com també casos d’èxit i innovació social masovera, incloent-hi un debat obert entre especialistes, propietaris, nous pobladors i agents locals sobre els colls de botella i les oportunitats d’assentament en masies.
En la segona jornada, hi haurà una ruta guiada amb visites a masies recuperades en el terme municipal de Benassal per a conéixer in situ experiències de restauració respectuosa amb l’arquitectura tradicional i models de gestió hídrica i energètica renovable. Finalment, es concretaran propostes d’acció per a la seua incorporació a les guies de bones pràctiques i transferència del projecte RESINA, a partir dels “valors de les masies com a models de resiliència i innovació”, han destacat.

Inscripcions
Les jornades estan obertes a personal investigador, personal tècnic de l’administració pública, estudiants, professionals del sector de l’edificació i l’agronomia, com també a la ciutadania i població masovera interessada. Les inscripcions es poden fer a través d’un formulari del web.
Cal recordar que el projecte RESINA “aposta per identificar, validar i transferir els models de vida sostenibles que emergeixen des del cor del medi rural a Espanya”, expliquen. Investigadors de les tres universitats participants “treballen en la iniciativa, que busca transformar la narrativa predominant sobre el camp per a subratllar el seu valor com un espai clau d’innovació social i resiliència col·lectiva enfront dels grans desafiaments del segle XXI: l’emergència ecològica, la despoblació i la fragmentació social. El projecte se centra a documentar pràctiques basades en la cooperació veïnal, l’agroecologia, l’economia social, la cura mútua i la gestió comunal dels recursos que han permés a les comunitats rurals sostindre’s en condicions adverses”.

RESINA treballa sobre el terreny en un total de nou municipis pilot de ruralitat extrema en la Comunitat Foral de Navarra i a les províncies de Castelló i Cadis. “A partir d’una metodologia rigorosament participativa, basada en la Investigació-Acció Participativa (IAP) i la Ciència Ciutadana, en enfocament implica des del principi activament les comunitats motores i els grups impulsors locals”, ressalten.
Transferència de coneixement oberta
El resultat principal del projecte és la sistematització de “més de quaranta bones pràctiques, que serveixen de base per a la creació d’un Kit Metodològic Obert (sota llicència Creative Commons). Aquest kit posarà a disposició pública les guies i eines de diagnòstic perquè qualsevol altre territori de l’Estat espanyol puga repetir el model de transferència i transformació social, afavorint l’apropiació ciutadana del procés”, assenyalen.
D’aquesta manera, RESINA “valora el coneixement quotidià. La resiliència no és una teoria, sinó una pràctica que fa segles que s’implementa als nostres pobles. El paper del projecte és fer-lo emergir, donar-li visibilitat, validar-lo acadèmicament i facilitar-ne la transferència a altres territoris que busquen models de vida més coherents amb els límits planetaris. Es tracta de reforçar el paper del camp com un laboratori de futur”.
El projecte és finançat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 i “s’alinea directament amb els Reptes de País definits en l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible 2030, incidint en la cohesió social, el desenvolupament d’economies locals i la gestió responsable dels recursos naturals”, conclouen.





