Després d’un estiu on s’han destrossat tots els rècords de temperatures i on els fenòmens climàtics extrems –com incendis forestals, sequeres i inundacions- s’han estès pel planeta a una escala mai vista, el moviment per la justícia climàtica ha incrementat el seu nivell d’accions.
Coincidint amb la trobada climàtica de l’ONU que se celebrarà a Nova York el 20 de setembre, s’han convocat més de 400 accions i mobilitzacions a més de 50 països per part d’una àmplia coalició que aposta per l’eliminació immediata dels combustibles fòssils.
Al País Valencià, Joventut pel Clima i l’Aliança pel Clima –una plataforma d’organitzacions ecologistes- han convocat manifestacions el 15 de setembre per donar un toc local a la mobilització global.
«Ací es continua amb els plans d’ampliació del Port de València, d’ampliació de carreteres com el by-pass o el tancament de línies de ferrocarril convencional. És evident que el govern espanyol no està prenent les mesures suficients per abordar el problema, com també es pot veure en la gestió de la sequera», explica la portaveu de Joventut pel Clima Alba Baldayo.
Des de la seua organització exigeixen una política climàtica que «pose les persones al centre» i no es guie «només per criteris econòmics». En aquest sentit, posen els exemples del tancament de línies de ferrocarril per raons de sostenibilitat econòmica, «sense tenir en compte la sostenibilitat social i ambiental»; o també l’aposta per grans parcs fotovoltaics i xarxes d’alta tensió com la MAT, que «prioritzen els beneficis immediats de les grans elèctriques i no una transició energètica respectuosa amb el territori».
«Nosaltres seguirem lluitant i exigint la declaració efectiva d’emergència climàtica governe qui governe», continua Baldayo en referència a la pèrdua d’interès en la qüestió del nou govern valencià. L‘eliminació de carrils bici a Elx o la recuperació de l’urbanisme que prioritza el vehicle privat a València són dos exemples evidents d’aquesta tendència.
Qualificació de «terrorisme»
Aquesta mateixa setmana, la Fiscalia General de l’Estat ha publicat la seua memòria anual on qualifica, per segon any consecutiu, com a «terrorista» les accions pacífiques de desobediència civil per tal de denunciar la inacció governamental en matèria climàtica, amb mencions concretes a Extinction Rebellion, Rebel·lió Científica i Futuro Vegetal. Pintar amb tinta biodegradable les escales del Congrés espanyol, encolar-se a les parets de museus o protestar davant la seu de BMW són accions incloses en l’apartat de terrorisme del document, amb la mateixa gravetat que la possessió d’armes o la incitació a l’odi dels grups d’extrema dreta.
