Hi ha incendis que no arriben mai a nàixer. Focs que, tot i que mai encenen, són més reveladors que aquells que devoren muntanyes i omplin portades de diaris. Són històries que no es conten perquè no deixen rastre visible, però que, si no t’ho diuen, mai sabries que t’han salvat la casa, el bosc o la vida. El projecte europeu Guardian, implantat entre Riba-roja de Túria i Paterna, és una d’eixes històries. El foc que no va vindre, perquè la ciència, la innovació, la consciència i una xarxa de complicitats locals el van aturar abans de nàixer. Un relat que mereix ser contat amb veu pròpia, la veu d’este país nostre que estima la terra i sap, com pocs, que el futur es juga en cada pam de bosc que resistix.
Guardian no és només un sistema contra incendis. És, sobretot, un projecte d’estimar el territori. Una declaració d’intencions: entendre’l, cuidar-lo i, per damunt de tot, fer-lo resilient. En un temps on tot sembla cremar-se —no sols els boscos, sinó també les vides, les esperances i fins i tot la memòria—, Guardian es planta com una proposta valenta que barreja tecnologia punta, ecologia regenerativa i acció comunitària. Una resposta valenciana i moderna a una amenaça tan vella com el foc.
La clau de tot plegat és Sideinfo, una patent valenciana que fa de cervell del sistema Guardian. Sideinfo interpreta en temps real la informació ambiental, meteorològica i de risc, i activa els mecanismes preventius abans que siga massa tard. No és només un salt tècnic: és una revolució conceptual. Previndre abans que apagar. Donar-li veu al territori abans que al botó de pànic. SIDEINFO no espera que arribe la tragèdia; actua abans, en silenci, com aquells guardians que ningú veu però que tots necessitem.
Aquesta estratègia de defensa en la interfase urbà-forestal —eixa línia roja on la ciutat i el bosc es donen la mà, però també es vigilen— es traça ací amb aigua regenerada i sentit comú. A partir d’aigües residuals tractades, es manté humida la vegetació perimetral. Es construeixen franges de seguretat verdes, no amb ciment, sinó amb vida. El sistema, connectat a una xarxa de sensors i estacions, s’activa automàticament si el perill s’acosta. La natura es convertix en escut. La tecnologia, en aliada. El veïnat, en part activa i imprescindible.
Però un projecte així no naix sol. Necessita valents, gent que creu en el que fa i que estima la terra. Un d’ells és Ferran Dalmau Rovira, de Carcaixent, enginyer forestal i activista del sentit. El pots trobar al bosc, entre les branques que no s’han cremat, en els arbres que encara fan ombra i en les sendes que menen a la Vallesa. Dalmau és un d’eixos “frikis” que ha sabut unir la ciència i la tècnica amb la cultura del territori. Un mediador entre el que s’ha de fer i el que és possible fer. I tot això, amb el suport imprescindible del seu equip de Medi XXI, gent de terra endins i de mirada llarga.
Amb Guardian, Ferran ha contribuït a canviar la narrativa de la defensa forestal. Ha portat el missatge allà on calia: a l’administració que planifica, a la gent que viu a vora serra, als pobles que saben què és sentir olor de fum a l’alba. Ha trencat el discurs de la por per sembrar el de la preparació, el de la responsabilitat compartida. No es tracta de tindre por del foc, sinó de saber conviure amb ell, de preparar-se per a evitar que el desastre arribe.
Guardian és també pedagogia. Cada torre d’aspersors, cada dipòsit, cada xàrter d’aigua és una lliçó d’urbanisme conscient. Perquè si convius amb el bosc, no pots viure d’esquena a ell. I això no ho pots encarregar a una empresa de Madrid que mai ha sentit l’olor de la Vallesa després d’una tronada. És una obra feta des d’ací, amb gent d’ací, per a la gent d’ací.
Quan el sistema Sideinfo es posa en marxa, no fa soroll. No fa espectacle. Només preveu. I eixa és la seua gran victòria. Que el titular siga: “No hi ha hagut foc”. Que la tragèdia siga allò que no passa. Que el silenci siga notícia. Perquè, al capdavall, la millor victòria és la que ningú celebra perquè ningú ha patit.
En temps de sequera i calor extrema, quan Europa i Amèrica cremen d’est a oest, Guardian és un referent per a tot el món. Tots pregunten el mateix: com heu aconseguit fer que un barri es protegisca amb intel·ligència col·lectiva? La resposta és senzilla: posant el veïnat al centre, les dades al servei del bé comú, i la tècnica sota criteris d’equitat territorial. No es tracta només de tecnologia, sinó de comunitat, de sentir que la terra és de tots i que la seua defensa també ho és.
Tot plegat costa. Costa diners, temps i paciència. Però costa molt menys que reconstruir una urbanització calcinada o comptar morts. Per això Guardian és futur, i és present. És un exemple que al País Valencià també sabem innovar des de baix, i fer de la lluita contra el canvi climàtic un projecte amb rostre humà. Ací, on la terra és dura i la gent tossuda, sabem que el futur es construïx amb mans pròpies, amb idees clares i amb el cor posat en cada acció.
Sideinfo, la patent valenciana que vertebra Guardian, ha començat ja a desplegar-se més enllà de la Vallesa. Ja es parla d’ella en llocs com el Saler, Altea o altres punts calents del litoral i prelitoral valencià. Perquè la idea bona no es queda quieta. Es multiplica, es contagia, es fa gran. El que naix ací, amb accent valencià i arrels fondes, pot canviar el món.
Hi ha focs que no arriben a nàixer. Que no omplin informatius, però que ens salven en silenci. Guardian és un d’ells. I darrere, gent com Ferran Dalmau i el seu equip de Medi XXI, que construïxen escuts on altres deixen cendres. Que fan, i fan amb sentit. Que creuen en el poder de la prevenció, en la força de la comunitat i en la saviesa de la terra. Perquè, al remat, el futur del País Valencià es juga en eixos incendis que mai arriben a ser notícia, però que ens recorden que estimar la terra és, també, saber protegir-la abans que siga massa tard.
