Un estudi conjunt de la Universitat de València (UV) i la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló de la Plana ha posat en relleu el valor dels videojocs, l’art i la cocreació per a impulsar nous models de comunicació sobre el canvi climàtic. Unes eines que poden ajudar a combatre les notícies falses, reduir la desinformació climàtica i afavorir la transició ecològica i digital.
El treball ha estat elaborat per Maria Josep Picó Garcés, professora de Periodisme a la UV, i Emilio Sáez Soro, professor de Comunicació Audiovisual de la Jaume I, i les conclusions han sigut publicades a la Revista Mediterrània de Comunicació. La investigació s’ha dut a terme al Living Lab Planeta Debug, situat al campus universitari de la capital de la Plana Alta, i ha estat finançat per la Fundació Daniel i Nina Carasso mitjançant el programa d’Art Ciutadà.
L’estudi analitza com els videojocs poden transmetre continguts científics complexos de manera comprensible i atractiva. Les narratives cocreades, inspirades en línies d’investigació reals sobre sostenibilitat, utilitzen metàfores lúdiques per a imaginar futurs possibles davant la crisi climàtica i explorar solucions.
El potencial dels videojocs
Picó ha exposat que l’anàlisi de 18 “serious games” desenvolupats durant el projecte “Good Game” de Planeta Debug evidencia “l’elevat potencial dels videojocs com a eina d’alfabetització mediàtica i impuls a la participació ciutadana en l’àmbit de la sostenibilitat gràcies a l’ús de la ludificació de la investigació científica per a connectar amb públics joves i ajudar al seu desenvolupament positiu, així com per a convertir-se en catalitzadors del canvi social en l’actual context de transició digital i ecològica”.
En aquesta línia, la professora de la UV ha destacat que els jocs “Good Gam”, sorgits de processos cocreatius, aborden “una àmplia gamma d’aspectes relacionats amb el desafiament del canvi climàtic, gràcies a la col·laboració interdisciplinària i a la visió del calfament global des de la investigació, l’art i el nou escenari tecnològic fomentat per la intel·ligència artificial”. Picó ha explicat que aquesta aproximació “es combina amb el valor afegit de la seua integració en marcs de coneixement i investigació, aportant idees des de les narratives ludificades al tema del calfament global, així com la lluita contra les notícies falses i desinformació climàtica en aquests moments de gran polarització ideològica de la sostenibilitat”.
Enfocament propositiu i constructiu
Per la seua part, Emilio Sáez Soro ha subratllat que “les metàfores lúdiques i les narratives ludificades permeten traduir conceptes científics complexos en experiències comprensibles i atractives per al públic”. El professor de la universitat Jaume I ha argumentat que “un 55% de les narratives dels ‘serious games’ va abordar el futur climàtic des d’una visió pessimista, encara que va predominar l’enfocament propositiu i constructiu”.
Sáez Soro afegeix que l’experiència de cocreació dels videojocs “Good Game”, junt amb els formats de difusió i els espais de diàleg amb els jugadors, “deixen patent el poder d’aquest producte cultural com a transmissor de coneixements sobre canvi climàtic i sostenibilitat, complementant la labor dels mitjans de comunicació o les xarxes socials”.
Sobre aquesta qüestió, Picó ha remarcat que “els ‘serious games’ presenten característiques positives per a la socialització i el foment d’una ciutadania més activa davant el canvi climàtic, ja que ofereixen l’atracció del joc i la participació personal per a abordar aquest desafiament planetari d’alt impacte social, ambiental i econòmic, en contrast amb el consum passiu de les audiències davant els relats informatius convencionals, superat per dinàmiques afavorides per l’entorn digital com la interactivitat”.
Entre el pessimisme i la desesperança
D’altra banda, l’estudi revela que dotze dels jocs analitzats es van centrar en reptes de construcció o reconstrucció, mentre que només sis van optar per activitats de caràcter destructiu. Les històries oscil·len entre visions crues i pessimistes fins a propostes esperançadores, amb plantejaments que busquen solucions a la crisi climàtica. Alguns relats mostren protagonistes que actuen amb ètica i generositat, mentre que altres reflecteixen escenaris on la corrupció té conseqüències execrables.
Pel que fa als conceptes principals plantejats en les històries dels videojocs, predominen les idees positives, com ara: la recuperació, la cura del medi ambient, els robots, l’energia o l’eficiència; tot i que també s’inclouen elements de violència. En un segon nivell, hi apareixen elements com la reparació, el reciclatge, l’equilibri, la llum, l’aigua, la defensa i la protecció dels ecosistemes, encara que en alguns casos també es representen relacionats amb situacions de violència.
La metodologia cocreativa de Planeta Debug ofereix, segons els investigadors, un model reeixit de transferència de coneixement a través de la ludificació. Aquesta iniciativa potencia la difusió d’informació sobre el canvi climàtic i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, a més d’alinear la comunitat científica amb el concepte d’Investigació i Innovació Responsable (RRI).
