El procediment judicial que decidirà si la declaració de prioritat energètica de la Vall d’Aiora és conforme amb la llei està a l’espera que es dicte la sentència. Aquesta declaració qualifica tot el Sòl No Urbanitzable Comú de la Vall d’Aiora com a apte per a la instal·lació de plantes d’energies renovables, sense que hi haja un límit de superfície per a instal·lar-les -a diferència de la normativa valenciana, que estableix el límit del 10% del terme municipal per a implantar plantes fotovoltaiques- i passant per sobre el planejament urbanístic de cada municipi.
Aquesta declaració va ser aprovada per la Generalitat el juliol del 2022, i va ser seguidament impugnada davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) per Acció Ecologista-Agró. Des de l’entitat ecologista alerten que “fins i tot s’ha declarat de prioritat energètica zones de la Xarxa Natura 2000, quan existeix una jurisprudència consolidada del Tribunal Suprem i del Constitucional que exclou aquest sòl d’actuacions que l’alteren”.
Concretament, recorden que s’ha dictat una sentència del Tribunal Constitucional que considera inconstitucional la instal·lació de plantes fotovoltaiques en sòl protegit, i que la instal·lació en sòl no urbanitzable comú, no pot posar “en risc l’objectiu últim de preservar els valors del sòl rústic”. Aquesta sentència exclou també el sòl protegit de la instal·lació de plantes fotovoltaiques. Malgrat el precedent, des d’AE-Agró lamenten que el TSJ no ha presentat la qüestió d’inconstitucionalitat que els seus advocats havien demanat en la impugnació.
El “mite” de la generació d’ocupació
Un dels arguments esgrimits per la Generalitat en l’exposició de motius de la declaració de prioritat energètica és la generació de llocs de treball, en una comarca especialment castigada per la despoblació i la manca d’oportunitats.
En aquest sentit, des d’Agró es posa de manifest que “les plantes fotovoltaiques a penes creen ocupació, i que fins i tot es destrueixen”. Segons les dades aportades per les mateixes empreses fotovoltaiques de la zona, es revela que creen un lloc de treball per cada 100 hectàrees en les localitats en les quals s’instal·len. “Aquests llocs de treball són d’escassa qualificació i salari; per contra, les dades oficials mostren que qualsevol cultiu agrícola crea més ocupació en les zones en les quals s’estableixen”, insisteixen els ecologistes.
Un altre dels punts denunciats de la declaració de prioritat energètica és que no preveu cap mecanisme -més enllà de preveure un augment en el cànon superior per a la instal·lació- per tal de revertir part de la riquesa que es genera en el territori on es realitze el referit desplegament, tal com obliga la llei de canvi climàtic i transició energètica per tal d’activar l’economia dels territoris afectats i combatre el declivi demogràfic.
Finalment, des d’Acció Ecologista-Agró es denuncia que “tant en el procediment administratiu, com en el judicial, no s’ha donat audiència a agricultors i propietaris”. Malgrat que l’entitat va sol·licitar que es prenguera testimoni a propietaris d’explotacions agrícoles i d’habitatges afectats per aquestes plantes i que s’hi oposen, el tribunal ho va rebutjar.
Tant Agró com l’Associació Naturalista d’Aiora i la Vall (ANAV) consideren que el futur de la Vall d’Aiora “està en perill”. Alerten que “tant el turisme, com l’agricultura, el medi ambient i l’ocupació se’n ressentiran” i critiquen que s’adopten aquest tipus de mesures “sense comptar amb la ciutadania i amb els particulars afectats”. També han avançat qe si el resultat de la sentència és desfavorable recorreran davant el Tribunal Suprem.
