El cavallet de mar és un peix amb una forma singular i extravagant que, durant segles, ha estat un dels grans símbols de la vida marina mediterrània. No obstant això, darrere de l’aparença delicada s’amaga una realitat alarmant: l’espècie desapareix de les nostres costes. Les prades marines on habita —sobretot les de posidònia i algues— s’estan reduint a un ritme accelerat per l’impacte del canvi climàtic i l’activitat humana, i posen en risc la seua supervivència.
Viu amagat entre les fulles de posidònia, a les quals s’agafa amb la cua per a resistir els corrents i caçar petites preses. Aquestes prades actuen com a autèntics pulmons de la mar, però avui pateixen una degradació sense precedents. La contaminació, la sobrepesca, el fondeig massiu de vaixells, l’oci a les platges i l’escalfament de l’aigua n’han reduït l’extensió i, amb això, l’espai vital d’aquestes encisadores criatures. Allà on la posidònia desapareix, ells també ho fan. Sense aquests hàbitats, el cavallet queda exposat i vulnerable.
Caça massiva i mercat negre
Segons Seahorse Trust, una entitat de referència dedicada a la protecció d’aquests animals, cada any se’n maten arreu del món uns 150 milions, destinats a satisfer la demanda de la medicina tradicional xinesa, que els atribueix propietats afrodisíaques i curatives sense cap base científica. Reduïts a pols, s’empren en tractaments per a l’asma, la depressió o la disfunció erèctil, malgrat que no hi ha proves científiques que en garantisquen l’eficàcia. Al mateix temps, el seu temperament dòcil facilita la pesca sense mesura. En molts països es venen dissecats com a souvenirs per a turistes i també són molt cotitzats en el comerç d’aquaris. Aquesta explotació constant ha fet caure en picat moltes poblacions arreu del món.
A la Mediterrània, hi viuen dues espècies de cavallets marins, l’Hippocampus hippocampus i l’Hippocampus guttulatus, en risc d’extinció, com la resta d’individus a escala mundial. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) alerta que moltes poblacions locals de la Mediterrània han arribat a nivells crítics.
Un animal fascinant i únic
Més enllà de la seua bellesa, el cavallet de mar és un animal extraordinari. Es desplaça lentament i amb elegància, sempre en posició vertical. Té unes aletes petites que mou molt ràpidament, però que no li permeten desplaçar-se gaire de pressa. Es tracta, doncs, del peix més lent del món.
S’alimenta de petits crustacis i larves de peixos, que caça gràcies al seu musell allargat. Però allò que el fa peculiar i únic és el seu sistema reproductiu, ja que és el mascle qui gesta les cries en una bossa ventral, on la femella diposita els ous. Després d’un període d’incubació, el mascle allibera centenars de diminuts cavallets ja formats.
El ritual d’aparellament és un dels més sensuals del món animal. Consisteix en una “dansa de festeig” que té lloc cada matí i pot durar fins a 8 hores, en la qual poden canviar de color mentre ballen amb les cues agafades. Un altre aspecte sorprenent és la fidelitat: moltes parelles romanen unides tota la vida, reforçant el vincle amb un ritual diari de danses i canvis de color. Aquesta característica, tan poc habitual en el regne animal, ha convertit el cavallet de mar en símbol d’amor i compromís.
Una extinció silenciosa
El cavallet de mar és molt més que un animal bonic i curiós, és un indicador de la salut de la nostra mar. Tanmateix, la seua presència és cada vegada més escassa. Fa unes dècades era relativament comú trobar-ne a les platges valencianes, però hui el rastre és testimonial. Els científics alerten que, si no es prenen mesures urgents, podríem assistir a la seua extinció a la Mediterrània en les pròximes dècades.
Què es pot fer?
Ningú és indiferent a la seducció dels cavallets marins. No obstant això, malgrat la simpatia que desperten, no s’estan prenent mesures per a evitar la desaparició de l’espècie.
Els experts reclamen reforçar la protecció de les prades de posidònia, regular millor el fondeig i la pesca, i combatre el comerç il·legal d’exemplars. Però també apel·len a la ciutadania, perquè no es compren cavallets dissecats o vius, es respecten les àrees marines protegides i es faça difusió del valor ecològic i simbòlic d’aquest animal únic.
El futur del cavallet de mar depén de la capacitat d’harmonitzar la vida humana amb la salut de la mar. Un recordatori clar que la bellesa submarina de la Mediterrània no és eterna i que la responsabilitat de preservar-la recau en nosaltres.
