El grup municipal Compromís a l’Ajuntament de València ha analitzat i fet públics hui les dades de contaminació acústica i atmosfèrica arreplegades per la xarxa de sensors ambientals instal·lada durant l’anterior mandat per a conéixer en temps real la qualitat de l’aire als carrers de València. Unes dades que el govern de María José Catalá fa tres anys que oculta.
“Estem parlant d’un nou sistema, totalment pagat, que permet conéixer a l’instant el nivell de soroll i la qualitat de l’aire que els veïns respirem a peu de carrer. No entenem per què el govern de PP i Vox està tres anys ocultant la seua existència i les dades que genera”.
Així ho ha manifestat la portaveu de Compromís, Papi Robles, al costat del regidor Giuseppe Grezzi, que han presentat una anàlisi elaborada pel grup municipal a partir de les dades obtingudes després de sol·licitar-los formalment a l’Ajuntament.
Unes dades alarmants
Robles i Grezzi han presentat les dades extretes dels sensors -que reflecteixen nivells elevats de contaminació en bona part de la ciutat-, a través d’un portal interactiu d’elaboració pròpia, davant la negativa del govern a publicar-los.
En el cas del NO₂, el contaminant associat principalment al trànsit rodat, 30 dels 33 sensors calibrats superen els 50 micrograms per metre cúbic, per damunt del límit legal europeu de 40 µg/m³. Entre els punts amb pitjors registres destaquen el carrer Bailèn, l’avinguda Pius XII i el carrer Jerónimo Muñoz.
Respecte a les partícules PM2.5, considerades especialment perjudicials per a la salut per la seua capacitat de penetrar en pulmons i sistema cardiovascular, la meitat dels sensors analitzats registren valors superiors a 35 µg/m³, molt per damunt del llindar legal europeu de 25 µg/m³. Les dades més elevades es localitzen en l’avinguda del Professor López Piñero, Joaquín Costa i el carrer Brasil.
En matèria de soroll, Compromís ha alertat que tres de cada quatre sensors registren habitualment nivells superiors a 75 decibels, valors que, segons l’Organització Mundial de la Salut, comporten efectes sobre la salut i obliguen les administracions a actuar. Els mesuraments més alts corresponen a l’avinguda Pius XII, el carrer Jesús i l’avinguda Tres Creus.
La “contaminació a peu de carrer”
Grezzi ha explicat l’origen del projecte, amb la instal·lació de sensors integrats en parquímetres, que es van establir en el passat mandat per a mesurar contaminants com el diòxid de nitrogen (NO₂), les partícules PM2.5 i el soroll ambiental en diferents punts de la ciutat. “Més enllà de la xarxa d’estacions ajustades per a atendre els càlculs que marca la UE per a mesurar valors allunyats de focus directes de contaminació, la ciutadania i nosaltres mateixos ens exigíem una mica més: conéixer la qualitat de l’aire que respira la gent a peu de carrer, on viu, passeja o estudia. Perquè les bones decisions públiques es prenen des del coneixement i la ciutadania té dret a saber quin aire respira”, ha explicat Grezzi.
No obstant això, el govern de PP i Vox mai ha fet públiques eixes dades. I quan Compromís les va sol·licitar formalment, la resposta va ser reveladora. “Ens van entregar més de 25 milions de línies repartides en diferents documents per a dificultar qualsevol anàlisi. Així i tot, hem treballat tota eixa informació, l’hem geolocalitzat i l’hem bolcat a un plànol per a fer pública una realitat que el govern volia amagar”, ha denunciat Robles.
Les dades coincideixen a més amb la percepció ciutadana arreplegada pel mateix Baròmetre Municipal de l’Ajuntament. Districtes com Algirós, Pla del Real, Campanar i l’Eixample concentren els pitjors índexs de satisfacció amb la gestió del trànsit i el soroll, i l’Eixample destaca com el districte on més veïns identifiquen espontàniament la contaminació com un dels principals problemes del seu barri.
“Si aquesta informació haguera sigut pública des del principi, segurament el debat sobre la Zona de Baixes Emissions seria hui molt diferent”, ha apuntat Grezzi, qui ha acusat el govern municipal “d’amagar una realitat incòmoda mentre augmenta el trànsit i empitjora la qualitat ambiental de la ciutat”.
Grezzi i Robles han conclòs reclamant tres mesures concretes: la publicació immediata i en temps real de totes les dades dels sensors; plans específics de reducció de trànsit als carrers amb majors nivells de contaminació; i un pla municipal d’adaptació a la nova directiva europea de qualitat de l’aire, que endurirà els límits legals a partir del 2030.
