“No ho entenen, Hipàtia, no ho entenen! La seua cobdícia radical no els permet mesurar la immensitat del que estan destruint, tanquen els ulls davant l’evidència científica que els acusa i de la història, que esperem acabe jutjant-los.”
Així comença la nostra reflexió en veu alta i de dona, aclamant Hipàtia i aplicant la màxima antiglobalització “pensa globalment, actua localment”, per tractar d’emmarcar la decisió de Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) de desestimar les més de mil al·legacions presentades el 2024 i acabar concedint més de 62.000 m³ per al PAI Medina de Llíber.
Després de 25 anys d’una Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea (UE) que ens hauria d’haver permés netejar i protegir els cabals ecològics així com paralitzar d’ofici tot creixement urbanístic no vinculat a la disponibilitat hídrica, tal com va passar al 2005 amb la paralització dels tres PAI de Parcent gràcies a la negativa de CHX a concedir 400.000 m³ per criteris de sostenibilitat de l’aqüífer, a hores d’ara ens trobem amb una UE que retalla les proteccions mediambientals impulsant agendes de desregularització a favor dels interessos econòmics de les indústries químiques, la ramaderia intensiva, el desenvolupament tecnològic… peça a peça estan desnonant la Directiva Marc de l’Aigua en contra nostra, en contra dels pobles i en contra del Dret Humà a l’accés a l’aigua, a la salut i a la natura, i a favor, exclusivament, de la mercantilització especulativa dels béns comuns.
És en aquest context en què els Ajuntaments, si més no els del valencianisme polític, haurien d’haver estat exemple de sostenibilitat hídrica-urbanística mentre CHX hauria d’haver millorat el control de les extraccions i limitar les concessions, aplicant així la “Doctrina Parcent”, però no ha estat el cas, ans al contrari, l’any 2010 sota els governs municipals de Coalició Democràtica de Parcent (CDP), Iniciativa Independent de Xaló, PSPV-PSOE a Llíber i PP a Alcalalí, i amb tots els PGOU en marxa cap a l’aprovació, CHX va atorgar una ampliació de la concessió a la Comunitat de Regants i Usuaris de la Vall de Pop per al subministrament de Parcent, Xaló, Alcalalí i Llíber, passant de 341.439,6 m³/any a 1.724.919 m³/any, és a dir, va concedir un volum cinc vegades superior al denegat l’any 2006 i que superava amb escreix el consum de tota la Vall. No s’entén com, sense cap actuació de millora i resiliència de l’aqüífer, de sobte i contra tot pronòstic eco-progressista “normal”, la disponibilitat hídrica es va multiplicar per cinc mentre augmentava l’índex d’explotació. No s’entén com els ecologistes del valencianisme polític no van badar boca, com tampoc van dir res quan l’any 2017 els pobles de Xaló (Compromís) i Llíber (PP) van haver de tancar el seu pou salinitzat per sobreexplotació i passaren a dependre completament de l’aigua de Parcent (CDP) consumint més del doble del que tenien concedit (471.897 m³ concedits, més de 900.000 m³ consumits el 2024), com tampoc van dir res quan Benissa (PP) va obrir un tercer pou a Benigembla (PSPV-PSOE) provocant una forta davallada del nivell del pou de Parcent, forçant així la baixada habitual de la bomba des de llavors, com tampoc han dit res del continu i sistemàtic creixement urbanístic amb piscines de tots els pobles de la Vall de Pop…
Ara ens diran que els 62.000 m³ del PAI Medina són de l’aqüífer Depressió de Benissa i totes sabem, sobretot els Ajuntaments i la CHX, totes sabem que això és mentida, sabem que per abastir hídricament el PAI Medina necessiten més de 200.000 m³/any i que no els trauran de Depressió de Benissa. Sabem que els volums concedits no són cap límit d’explotació, més aïna tot el contrari, són una carta blanca per treure aigua il·limitada, en aquest cas concret del pou de Parcent, tal com la història hídrica recent de la Vall de Pop ens mostra i perquè sabem que si s’executaren totalment les concessions hídriques autoritzades per CHX estaríem consumint el doble de l’aigua de la qual disposem. I apel·laran a la solidaritat hídrica de l’interior amb la costa, però ningú alçarà la veu per dir que solidaritat hídrica és deixar de construir per sobre dels propis recursos hídrics, és clar, tots compten amb les dessaladores de la costa per posar en marxa eixa autopista bidireccional que baixarà l’aigua dolça en estiu i pujarà la dessalinitzada a l’hivern (per allò del guaret hidrològic, que considerats). A Parcent beurem aigua salada en la temporada de pluges per poder garantir el consum de la demanda turística costanera de l’estiu i permetre així la recuperació hivernal de l’aqüífer. Pla d’interconnexió hídrica de la zona sud de la Marina Alta, li diuen i Economia circular, li diran.
Els agents polítics i administratius han demostrat que continuen planificant i assignant recursos comuns en funció de les necessitats economicistes del mercat urbanístic i no per criteris de sostenibilitat, ni d’interès general ni molt menys per a la millora de la nostra qualitat de vida.
Potser ara que ja han aconseguit fer una llista unitària, aquest valencianisme polític transversal nostre puga començar a parlar de com reconvertim una administració que continua necessitant tercers, agents privats, per garantir els Drets Humans Fonamentals com són el dret a l’habitatge i el dret a l’aigua, és a dir, una administració en fallida crònica econòmica, ecològica i democràtica, com reconvertim el seu negoci de l’aigua i l’habitatge en drets humans custodiats i garantits.
Potser ara ja podrem parlar de com erradiquem un progressisme que fuig de la mobilització ciutadana contundent i acata sense parpellejar les normes del capital, un progressisme que no concep cap canvi estructural que no siga el limitat per les urnes, canvis de grau però no d’estructura.
Nosaltres, com a societat civil desarmada, no podem més que exigir una Llei de Transició Hídrica que situe el Dret Humà a l’Aigua, el respecte als límits ecològics i la gestió pública participativa al centre de la solució a aquesta situació de sobreexplotació estructural i sistèmica dels nostres recursos humans i naturals a la que les mateixes administracions ens han portat, una llei feta als pobles i per als pobles, que paralitze l’execució dels PGOU i els PAI i ens permeta recuperar la salut del nostre territori i del nostre poble.
“Comprendre les coses que ens envolten és la millor preparació per comprendre les coses que hi ha més enllà”, Hipàtia d’Alexandria.
No ho entenen, Hipàtia, no ho entenen… O ara o mai.
Raquel Vives, temporera de totes les cures.
