Un immens embossament de cotxes de més de 37 quilòmetres va col·lapsar ahir pràcticament totes les entrades i eixides de València. El caos -inclòs el tram de la V-30 ampliada just fa sis anys per “acabar definitivament amb els embossos que s’hi feien”- es produïa just acabada la Setmana Europea de la Mobilitat, una iniciativa que hauria de servir per avançar cap a un nou model de mobilitat menys depenent del vehicle a motor i que l’Ajuntament de València ha anat descafeïnant des de l’arribada de María José Catalá a l’alcaldia el 2023.
El megaembús d’ahir, però, no és una anècdota o un fet aïllat, malgrat que la premsa majoritària de la capital haja deixat de polititzar aquests fets.
Segons els registres oficials de la xarxa municipal de Gestió del Trànsit, des del canvi de govern s’ha produït un augment del 4,9% dels desplaçaments en vehicle privat en tota la ciutat, amb pics del 12,7% en el centre històric. El que suposa al voltant de 150.000 moviments més al dia. Unes xifres que suposen un canvi de tendència en tota regla respecte a les reduccions continuades durant els mandats de Joan Ribó. Unes dades que el regidor de Mobilitat, Jesús Carbonell, ha reconegut implícitament, en assegurar que “el nivell de trànsit és inferior al 2019, abans de la pandèmia”.
Un increment del trànsit que no ha quedat sense conseqüències. A banda de l’increment de l’accidentalitat, especialment pel que fa als vianants, la qualitat de l’aire és la principal afectada.
Un estudi de la Universitat Politècnica fet públic la setmana passada alertava del seu empitjorament durant els darrers dos anys, amb concentracions d’òxid de nitrogen per sobre dels nivells que marca l’OMS en nou dels deu punts de mesura i per sobre de la directiva europea sobre qualitat de l’aire en quatre d’aquests.
Aquesta contaminació, però, no és uniforme, i es concentra precisament en els punts de més trànsit motoritzat -les entrades i eixides de València- i també als barris pròxims al port, degut a la presència dels grans vaixells, un fet que ja fa anys que denuncien les entitats veïnals de Natzaret. Uns índexs que poden suposar increments de malalties respiratòries, cardiovasculars o també una pitjor salut mental.
Per a Edgar Lorenzo, autor de l’informe, la solució passa indefectiblement per “incrementar les zones peatonals” i “reduir la presència de cotxes”, just en contra de la línia política encetada durant el mandat de Catalá.
Moció de Compromís
En aquest sentit, Compromís ha anunciat la presentació d’una moció al Ple municipal amb un conjunt de mesures urgents i estructurals per a reduir el trànsit, recuperar la confiança en el transport públic i garantir un aire més net, que bàsicament suposarien un retorn a les polítiques desenvolupades durant el seu mandat i congelades o rectificades per PP i Vox.
Entre aquestes estarien la Zona de Baixes Emissions (ZBE) per tal d’establir un perímetre més eficaç i sistemes de control d’accés; recuperar el projecte d’eliminació del túnel de Pérez Galdós i Giorgeta reclamat pel seu veïnat; revisar el Pla Director de l’EMT per tal d’assegurar la connexió amb els pobles del sud de València, o recuperar la prioritat del transport públic al carrer Colón reinstaurant el doble carril reservat per a autobusos i taxis.
“Aquestes mesures no sols tindrien un efecte immediat en la qualitat de vida a la ciutat, sinó que només el fet d’adoptar-les per tot el ple tindria un efecte clau: llançar el missatge que València rebutja les superxeries i creu fermament en la necessitat de protegir els seus veïns de les adversitats del canvi climàtic i els efectes nocius de la contaminació”, explica el regidor de Compromís Giuseppe Grezzi. En els temps que corren, “de fake news i auge de l’extrema dreta, el missatge és també fonamental, i el govern municipal ha de decidir en quin costat està”, conclou el regidor valencianista.
