Aquest dimarts, 26 de setembre, se celebra el Dia Europeu de les Llengües, una jornada dedicada a promoure la riquesa de la diversitat lingüística i cultural d’Europa i a fomentar l’aprenentatge de llengües.
El Consell d’Europa i la Unió Europea van impulsar aquesta celebració el 2001. Precisament aquell any l’estat espanyol va ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, un tractat internacional que el 1992 va aprovar el Consell d’Europa, amb el qual es protegeix el dret d’utilitzar aquestes llengües tant en l’àmbit privat com en el públic dins el territori propi de cada una de les llengües.
De llavors ençà, el 26 de setembre es reivindica la riquesa lingüística d’Europa i es promou l’entesa intercultural entre els milions de ciutadans europeus. Cal tindre present que les llengües són les ànimes de les diferents cultures i, alhora, els seus principals vehicles transmissors. De la preservació de les llengües en depén la vitalitat de les cultures i l’immens patrimoni que això suposa per a la humanitat.
El dret a viure en la llengua pròpia
Just fa un any, Vicenta Tasa, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i professora de Dret Constitucional de la Universitat de València, recordava en un article publicat a Diari La Veu que «els drets lingüístics i, de manera singular, el dret a viure en la llengua pròpia, quan és la llengua històrica d’un territori i una comunitat humana singular, és un dret humà directament vinculat a la dignitat de cada persona i un fet bàsic per a poder dur a terme el nostre projecte personal de vida dins de la comunitat amb la qual som interdependents».
I en el cas de la situació al País Valencià, assenyalava: «Quan en un territori, com el valencià, conviuen dues llengües oficials, amb una posició de domini legal i econòmic desigual, garantir els drets lingüístics de totes les persones comporta suport oficial i judicial especial per a la llengua minoritzada, polítiques públiques serioses que permeten el coneixement general i igual de les dues llengües entre la població i la possibilitat de béns i serveis públics i privats en les dues llengües de manera igual, des de cinema, televisió, comerç, notaries, judicatura, policia i qualsevol altra funció habitual que puguem imaginar».
Acte al Parlament Europeu de Plataforma per la Llengua
Coincidint amb el Dia Europeu de les Llengües, Plataforma per la Llengua organitza l’acte «Catalan, the 25th official language of the European Union» a la seu del Parlament Europeu de Brussel·les. La conferència servirà per a continuar pressionant en favor de l’oficialitat del català a la Unió Europea, i és coorganitzat amb l’oficina de l’eurodiputat irlandés Chris MacManus.
Hi intervindran el Relator Especial de l’ONU Fernand de Varennes, que explicarà la importància de l’estatus de l’oficialitat per a les llengües com la catalana; el doctor en Ciències Polítiques per la UPF i Càtedra UNESCO en Polítiques Lingüístiques Vicent Climent-Ferrando, que explicarà quina és la darrera proposta que ha fet el govern espanyol al Consell de la UE per al reconeixement del català, i clourà l’acte el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder. Moderarà l’acte la professora en sociolingüística de la Universitat d’Amsterdam Eva J. Daussà.
L’acte se celebrarà una setmana després que el Consell d’Assumptes Generals de la Unió Europea posposara la votació sobre l’oficialitat del català per donar temps als estats membres a rebre més informació sobre les implicacions de l’oficialitat de la llengua.
A més, Plataforma per la Llengua continua amb la campanya internacional «#SayYes» per tal d’aconseguir que el català esdevinga la 25a llengua oficial de la Unió Europea el pròxim 24 d’octubre.
