La Unió Europea no ha pres de moment cap decisió sobre la petició espanyola d'oficialitzar l'ús del català, el basc i el gallec fins que no hi haja damunt de la taula un dictamen jurídic del Consell de la UE sobre les conseqüències de la mesura i una anàlisi del seu impacte econòmic i pràctic en el funcionament del bloc.
Així ha quedat palés després de 40 minuts de discussió en la reunió de ministres d'Assumptes Generals de la UE celebrada a Brussel·les i que ha conclòs sense que l'assumpte se sotmetera a votació, perquè les delegacions necessiten «més temps» per a estudiar l'assumpte, han informat fonts europees.
Una vintena de ministres han pres la paraula per a expressar els seus dubtes i la presidència de torn que exerceix l’estat espanyol ha «pres nota» de les posicions dels ocis a la UE i anunciat que el Consell «reprendrà l'assumpte en una reunió futura», sense aclarir els terminis, han assenyalat les fonts.
França nega que tinga «por» a l’oficialitat del català
La secretària d'Estat del Ministeri d'Afers Europeus de França, Laurence Boone, ha negat que el país tinga «por» a les conseqüències que l'oficialitat del català, el basc i el gallec puga tindre al seu territori. A l'arribada a la reunió, Boone ha dit que França està «a favor» que tothom puga fer servir la seua llengua, però que probablement demanarà «un estudi jurídic per veure com acomodar la proposta d'Espanya».
Al seu torn, els representants d'Eslovènia i Irlanda han estat els que més suport han mostrat a la proposta, mentre que el de Finlàndia ha fet una defensa del plurilingüisme amb una declaració en català.
Per part seua, Peter Misik, secretari d'Estat del ministeri d'Afers Exteriors d'Eslovàquia, ha assegurat que es mostren «disposats» a escoltar els arguments, però que «seria prematur» avançar si hi votaran a favor o en contra. «Hi ha alguns aspectes legals i pràctics que s'han d'abordar», ha dit Misik, que també ha expressat que Eslovàquia «entén» que es tracta d'una qüestió «molt important i sensible» per a l’estat espanyol. «Potser necessitarem més temps per decidir, dependrà del debat», ha sentenciat.
La ministra sueca, Jessika Roswall, també ha defensat que necessiten «més informació» respecte a la proposta. «Hi ha diverses llengües minoritàries a la UE que no són oficials i hem de tenir clares les conseqüències legals i financeres de fer-les oficials», ha dit la ministra, que ha reiterat que és «massa d'hora per decidir-ho».
La secretària d'estat d'afers europeus d'Alemanya, Anna Lührmann, ha plantejat «una sèrie de dubtes» sobre l'oficialitat de les tres llengües, concretament relacionats amb la seua legalitat i pressupost.
«Prioritzar» el desplegament del català davant el basc i el gallec
El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha proposat aquest dimarts als seus homòlegs europeus «prioritzar» el català en el desplegament de l'oficialitat davant el basc i el gallec. «Ens hem obert a prioritzar l'idioma en què els seus representants ho han demanat amb més insistència i que més parlants té», ha explicat Albares. També ha assenyalat que aquesta proposta busca superar els «dubtes» d'estats que consideren que desplegar l'oficialitat de tres llengües alhora era «més difícil».
En una declaració després de la reunió, Albares ha celebrat que cap estat membre haja vetat la petició sobre l'oficialitat de les tres llengües i ha confiat poder «canalitzar els dubtes» de la resta d'estats a través dels grups de treball.