Aquests mesos, des que es va aprovar la mal anomenada llei de «llibertat educativa», la nefasta «Llei Rovira», i especialment les últimes setmanes, durant el compte enrere per a la convocatòria de la consulta de la llengua base –que s’allargarà des de hui fins el pròxim dimarts–, hi ha hagut moltes veus, i moltíssimes famílies pel valencià, que han exigit amb criteris acadèmics i pedagògics que tant la llei com la consulta siguen retirades, han interposat al·legacions en la via administrativa, recursos i mesures cautelars en la via judicial.
No és aquest, segurament, l’espai per a enumerar els perjudicis que comporten aquestes iniciatives depredadores, agressives i discriminatòries contra la llengua del país i, especialment, contra els alumnes de primària i secundària. Ho han explicat a la perfecció des de la comunitat acadèmica. Universitats, departaments, comunitat docent, entitats per la llengua, consells escolars municipals i tot l’àmbit educatiu en general han argumentat per què aquestes lleis són nocives. I el conseller Rovira, en un dels actes de prepotència i d’orgullosa ignorància a què ens té tan acostumats, va defensar no fer cas de la comunitat acadèmica a l’hora de valorar les seues aportacions.
I és que, com s’ha demostrat des del minut zero d’aquesta llei, el que el PP i Vox van aprovar a Les Corts no té res a veure amb la pedagogia, amb la docència o amb els valors que s’han de promoure des de l’educació. La llei Rovira i la consulta de la llengua base són, senzillament, instruments per arraconar i reduir el valencià en l’espai en què més presència té –pràcticament, de fet, l’únic espai de la societat en què en té una presència acceptable–, que és en escoles i instituts, i per a discriminar el col·lectiu de les persones valencianoparlants.
No hi ha cap altre objectiu que aquest. I amb l’afany de complir l’objectiu al conseller Rovira, al president Mazón i al Consell en general els ha tingut igual generar un caos sense precedents als centres d’ensenyament i causar una confusió d’enorme magnitud entre les famílies. Contra això cal aplaudir, i s’ha de fer amb força, les iniciatives sorgides des de la societat civil per aturar aquestes mesures i per instruir les famílies perquè trien valencià. Aquesta feina està servint per fer una tasca pedagògica fonamental al país, que servirà per a conscienciar la població de cara al futur.
Des de Diari La Veu del País Valencià, en un dia com aquest en què comença la consulta esmentada, no podem sinó dir un no rotund a la Llei Rovira, la llei de l’odi al valencià, i un sí contundent al valencià i a tots els actors, individuals i col·lectius, públics i privats, que defensen la llengua d’un país en aquest context de persecució i d’hostilitat.
Per sumar-nos a aquest propòsit, a més de la feina que fem cada dia amb l’actualització del diari editat 100% en valencià i en clau de país, hem estrenat la secció «Parlem valencià», per a crear un espai de comunicació entre valencianoparlants que puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Hi podeu col·laborar escrivint a parlemvalencia@gruplaveu.info.
Nosaltres, els valencianoparlants, continuarem exigint i exercint els nostres drets lingüístics i denunciant les agressions i discrimacions pel fet de parlar i usar el valencià. Persistim.
