El conseller d’Educació, José Antonio Rovira, ha lliurat a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) la seua proposta de nous criteris lingüístics de l’administració de la Generalitat, amb l’objectiu «d’acostar el valencià que es parla al carrer» i que estiga menys «catalanitzat», segons diu.
Rovira s’ha reunit en la seu de la Conselleria amb la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, al costat dels responsables de Política Lingüística del seu departament i de l’entitat normativa del valencià. Els nous criteris no seran substitutius dels anteriors, sinó que ampliaran les fórmules que es podran utilitzar.
Després de la trobada, la responsable de l’AVL ha explicat que estudiaran «amb atenció» aquests criteris i emetran un informe amb els suggeriments que consideren convenients. En qualsevol cas, ha recordat que aquests criteris «són el llibre d’estil de la Generalitat», i s’han d’ajustar al diccionari normatiu de l’AVL.
Per la seua part, el conseller ha assegurat que és necessari introduir aquests criteris «per una senzilla raó», perquè l’anterior govern, el del Botànic, «va decidir canviar-los» i el nou Consell vol tornar a situar el valencià que es parla en l’administració «en una posició centrada».
«L’objectiu és valencianitzar el valencià de l’administració i adaptar-lo a la forma en la qual els valencians utilitzen el valencià. I punt», ha dit, i no ha entrat en quan s’aprovarien aquests canvis. A més, Rovira ha destacat la col·laboració amb l’AVL i la «relació perfecta» entre les dues parts després de la reunió «cordial» d’aquest dillun.
Respecte als criteris, el director general de Política Lingüística, Ignacio Martínez, ha indicat que es proposa la «recuperació» de les formes curtes dels demostratius –este i esta, a més d’aquest i aquesta– i l’ús de l’article neutre lo en el registre col·loquial.
«No deixa de ser un llibre d’estil de la Generalitat», ha reiterat el conseller, i ha remarcat que el diccionari normatiu del valencià ja preveu les formes llargues de les demostratives. També ha posat l’accent que es podran continuar utilitzant totes les fórmules que accepte la normativa.
Des del departament de Campanar expliquen que la seua intenció és prioritzar la comunicació entre els ciutadans i l’administració, per a la qual cosa plantegen les formes simples dels demostratius en considerar que «són, des de fa segles, les úniques formes vives en tot el territori valencià».
També proposen la forma vos tant davant com darrere dels verbs en els textos administratius –« vos va donar diners» o «heu d’acabar-vos el menjar»– o la preposició per a amb complements que indiquen finalitat –«t’estaven buscant per a preguntar-te alguna cosa».
Respecte a l’ús de l’article neutre lo, Educació aposta pel seu ús en escrits poc formals i en comunicacions orals. Considera acceptable l’ús de lo «després d’haver estat proscrit per la normativa gramatical per considerar que era un calc del castellà», encara que remarca que en escrits formals convé solucions «més consolidades» com ara «el que» en lloc de «lo que» o «la bellesa» en lloc de «lo bell».
Els criteris contenen un apartat per als noms de lloc, la toponímia, les abreviacions, l’ús de majúscules o minúscules, entre altres aspectes de «la llengua que es vol que siga de l’Administració en tots els espais, tant en les relacions orals com en els escrits de caràcter informal, menys formal i més formals».
Una llengua, recalquen des de Conselleria, basada en els treballs de l’AVL i tenint en compte la part més pròxima a la que utilitza actualment en les «relacions quotidianes».
Segons Educació, en la reunió s’han tractat la necessitat d’establir un marc de cooperació i intercanvi des d’un punt de vista tècnic en l’aspecte de la llengua que les dues institucions comparteixen, en considerar que «l’AVL disposa de mitjans tècnics que poden ser útils per al treball de la Conselleria».
De fet, des del departament que dirigeix Rovira s’assenyala que els seus tècnics «treballen amb molta documentació on apareix terminologia que no està fixada encara per la mateixa AVL», per la qual cosa considera que «s’han de prendre decisions puntuals en el moment en què es necessiten». Aquesta col·laboració, segons el seu parer, pot aportar solucions per a qüestions que no estiguen fixades encara.
D’altra banda, preguntat per la petició d’algunes entitats que puguen homologar títols de valencià, el conseller ha remarcat que no s’ha abordat en la reunió amb l’AVL: «Els títols els dona la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià i ara com ara no ho hem tractat».
