El nou conseller d’Educació, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana, José Antonio Rovira, del PP, ha dit aquest dijous després de rebre la cartera de la mà de l’exconsellera Raquel Tamarit que una de les seues actuacions serà la modificació d’«alguns aspectes» de la Llei de plurilingüisme, una cosa que caldrà negociar «tranquil·lament».
Rovira ho ha justificat perquè, a parer seu, «hi ha una incoherència en el fet que als joves de les zones en les quals la Llei d’Ús i Ensenyament dona l’exempció de valencià al mateix temps, per la Llei del plurilingüisme, se’ls obliga a donar assignatures en un idioma del qual estan exempts». «Això és un forat en la llei que haurà de solucionar el més immediat possible», ha afegit.
Aquest problema ja el van exposar des del primer moment alguns docents de secundària en declaracions a Diari La Veu. Així, per exemple, Claudio Gil, que va ser vicedirector de l‘IES número 1 – Libertas de Torrevella, la localitat més poblada del Baix Segura, amb més de 80.000 habitants, es preguntava: «Com es pot aplicar el plurilingüisme als alumnes si no s’elimina l’exempció?». «Es dona la paradoxa que un alumne pot no donar el valencià com a assignatura i que, alhora, ha de donar assignatures en valencià». «Quaranta anys després de l’aplicació de la llei, no s’ha fet res i estem en el punt que estem», lamentava Claudio referint-se al desconeixement del valencià a les comarques que han comptat amb l’exempció.
La Llei de plurilingüisme ha estat una de les mesures del Botànic que més soroll polític ha generat a les comarques valencianes del sud, sobretot a les castellanoparlants, ja que hi ha hagut ha una oposició important per part de molts pares i mares d’alumnes.
«Dret dels pares a triar»
En aquest sentit, Rovira ha puntualitzat: «Una altra cosa és fer un plantejament global de reforma d’aquesta llei. Nosaltres sempre partirem del dret a triar, no de la imposició, sinó del dret dels pares a triar quina educació volen per als seus fills».
Sobre els percentatges de la presència de les diverses llengües, ha considerat que els centres i els consells escolars són «els que millor coneixen quines són les necessitats del lloc, amb la qual cosa continuaran tenint bastant pes», tal com es fa actualment.
En l’àmbit pràctic, la llei insta cada centre a dissenyar el seu propi programa educatiu respectant un mínim d’un 25% lectiu en cadascuna de les dues llengües oficials i entre un 15% i un 25% en la llengua estrangera.
Aquesta aplicació ha tingut efectes diversos al llarg del País Valencià, ja que molts centres educatius dels territoris valencianoparlants han vist com es reduïen les hores lectives en la llengua del país per l’obligació de fixar uns percentatges mínims de castellà.
