Plataforma per la Llengua ha expressat «satisfacció, en general», per l’aprovació del requisit lingüístic per part del Consell, per «la millora que suposa que els funcionaris hagen d’estar capacitat per atendre els ciutadans en qualsevol llengua oficial», però la satisfacció «no pot ser completa perquè no s’hi ha inclòs Sanitat, l’àrea on es produeixen la majoria de discriminacions lingüístiques».
Així s’ha manifestat el delegat de l’entitat al País Valencià, Antoni Royo, en declaracions a Diari La Veu. «Insistim, l’important és la capacitat de poder atendre en valencià», ha remarcat. Per això, ha posat èmfasi que «no interessa tant la titulació concreta que avala el coneixement de la llengua, sinó que el funcionariat estiga preparat realment i que la parle».
Quant al departament de Sanitat, Plataforma per la Llengua ha exigit «que s’acorde com més prompte millor la reglamentació per als funcionaris d’aquesta àrea». Una reglamentació «que contemple que els funcionaris hagen d’atendre amb normalitat en la llengua oficial en la qual se’ls adrecen els ciutadans».
Més encara, ha subratllat, perquè quan una persona acudeix a un centre sanitari «es troba en una situació d’inferioritat, ja que està malalta o acompanya un familiar malalt, i pot ser víctima d’un xantatge si no canvia al castellà». Per tant, «és molt important que els funcionaris de Sanitat tinguen l’obligació d’entendre i parlar el valencià», ha asseverat Royo.
Finalment, ha recalcat que la justificació de la falta de metges «no és vàlida, ja que el valencià és una llengua oficial, igual que el castellà, i cal que l’entenguen com a mínim».
