Ja són 29 anys de Jornades de Sociolingüística d’Alcoi. Un referent consolidat en el qual podeu participar de dues formes, el cap de setmana del 27 i el 28 de març. Podeu fer la inscripció per mitjà de la Universitat Politècnica de València (la matrícula simbòlica dona dret a esmorzar i dinar) o, si sou docents i voleu certificat d’assistència, via la pàgina de cursos del CEFIRE d’Alcoi.
Conversem amb Sofia Moltó i Francesc Gisbert, membres de la Coordinadora pel valencià de l’Alcoià i el Comtat, una de les entitats que organitzen, cada any, les Jornades de Sociolingüística d’Alcoi. Enguany, amb el títol “Estratègies per a impulsar l’ús del valencià com a llengua pròpia”.
Sofia Moltó, per què són importants les Jornades de Sociolingüística?
La reflexió sociolingüística és ara més important que mai. La Jornada de Sociolingüística d’Alcoi posa en contacte experts en la matèria amb professorat de totes les etapes educatives, alumnat universitari i persones que comparteixen un interés: reflexionar sobre l’estat actual del valencià. Estem sotmesos a situacions de contraplanificacó lingüística, ideològica i social que fomenten la subordinació del valencià al castellà. Això requereix l’aplicació contínua d’estratègies que impulsen el seu ús. Les Jornades de Sociolingüística d’Alcoi són un referent de gran prestigi.
Francesc Gisbert, tu participes a les jornades, amb un taller, en qualitat de docent i també d’investigador, pel teu llibre La resistència lingüística. Un món de llengües, guardonat amb el Premi Jesús Tuson de la Xarxa Vives d’Universitats, precisament, una de les entitats impulsores de les jornades?
Sí. En el meu cas, aportaré l’experiència de vora vint-i-cinc anys dedicat a la docència. El professorat de valencià tenim una missió més complicada que altres assignatures. A més d’impartir “continguts” i intentar que els alumnen aprenguen les competències bàsiques de la llengua, ens hem d’escarrassar per despertar una actitud positiva cap a la llengua. De què aprofita ensenyar gramàtica i vocabulari si després, fora de l’aula, l’alumnat no vol utilitzar el valencià. Vivim amarats de prejudicis lingüístics que amenacen l’ús i supervivència de la llengua: el canvi automàtic al castellà, la diglòssia, l’autoodi, el complex d’inferioritat, les modes… el meu taller gira al voltant de com podem afavorir les actituds proactives cap l’ús del valencià i com podem desemmascarar els prejudicis lingüístics entre els joves. Ho faré a partir de la sociolingüística comparada, és a dir, amb un taller que ens fa adonar-nos dels nostres prejudicis a partir del que ocorre en altres llengües minoritzades.
Sofia, quines entitats col·laboren en l’organització de les jornades?
La Universitat Politècnica de València-Campus d’Alcoi és l’amfitriona, ja que se celebren a les seues instal·lacions, a la plaça Ferrándiz i Carbonell. També col·laboren la resta d’universitas valencianes, U. Alacant, U. València. U. Miguel Hernández, U. Jaume I, totes les de la Xarxa Vives d’Universitats, l’Acadèmia Valenciana de la llengua, l’Ajuntament d’Alcoi, la Coordinadora pel Valencià l’Alcoià-el Comtat (Escola Valenciana), l’Institut d’Estudis Catalans i Acció Cultural del País Valencià (Casal Ovidi Montllor d’Alcoi).
Francesc, què en destacaries del programa?
Moltes coses. Les jornades són la vesprada de divendres 27 de març i el matí de dissabte 28. Divendres tindrem la conferència de Miguel Àngel Pradilla “La contra planificació lingüística valenciana” (Universitat Rovira i Virgili) i a continuació un debat “El valencià a Alacant”, amb Joan Borja i Vicent Brotons, dos professors de la Universitat d’Alacant. Dissabte comencen amb tres tallers simultanis: el meu, sobre les actituds lingüístiques; un segon, amb els “influencers” Blanca Trull i Pau Guzman sobre creadors de continguts en xarxes socials; i un tercer sobre assertivitat lingüística, amb Dolors Sanchis, tècnica de normalització lingüística. Continuarem amb una anàlisi de la situació creada després de la consulta lingüística, amb Jordi Antolí i Alícia Martí; la ponència sobre “Micropolítiques lingüístiques de resistència”, de Lluís Català; “Una llengua que cura: les actituds i experiències positives en sanitat”, a càrrec de Josep Manuel Moltó, metge i exdirector de l’Hospital d’Alcoi; i “Campanyes en positiu per a viure la llengua pròpia”, de Gemma Sanginés.
Sofia, a més d’estudiants o públic en general, també són recomanables per a docents?
I tant. En la jornada d’enguany, fet i fet, es presentaran bones pràctiques que tenen lloc a les aules, mitjançant el treball de l’actitud positiva envers la diversitat lingüística en general i la llengua pròpia en general. També a les xarxes socials, on cada volta hi ha més creadores i creadors de continguts que es comuniquen amb adolescents i joves en valencià. També és fonamental un fenomen nou, com dins de les famílies que transmetent el valencià a filles i fills es practica el que podríem anomenar micropolítiques lingüístiques de resistència, de vegades amb èxit i d’altres amb greus dificultats, a causa del pes del món de les amistats, les xarxes socials i tot el que hi ha “fora de casa”.
En l’àmbit de la sanitat, és on estan produint-se algunes de les situacions de discriminació lingüística amb més ressò als mitjans de comunicació, per l’arribada de professionals de fora als quals, sovint, ningú els ha explicat la importància d’entendre la llengua pròpia dels seus pacients ni la realitat sociolingüística del País Valencià. Ara bé, els professionals han de tindre clar que la llengua també cura. A més a més, es plantejaran estratègies per a practicar l’assertivitat lingüística i evitar la inèrcia a canviar al castellà en converses bilingües o a parlar per sistema en castellà amb les persones que acabem de conéixer. Tot per tal d’evitar que arribe un moment en què a les persones valencianoparlants ens coste reconéixer-nos pel carrer perquè el valencià només s’use en algunes famílies i escoles.
Animeu-vos i apunteu-vos a les Jornades de Sociolingüística d’Alcoi, passareu un cap de setmana ben productiu i interessant a la Ciutat dels Ponts.
