Plataforma per la Llengua, autodefinida com «l’ONG del català», ha denunciat que, durant el segon trimestre del 2022, s’han aprovat 63 normes que discriminen el valencià en benefici del castellà. Concretament, tal com exposa l’entitat en un comunicat, el Ministeri d’Igualtat, dirigit per la dirigent d’Unidas Podemos Irene Montero, va aprovar el 14 de juny una ordre (Ordre IGD/548/2022) que regulava la concessió de beques de formació en matèria d’igualtat de gènere de l’Institut per les Dones i que incloïa, a les bases, una previsió que els candidats havien d’acreditar «domini suficient de la llengua espanyola».
Per bé que l’ordre IGD/548/2022 exemptava d’acreditar aquest coneixement als hispanoamericans, els residents a l’Estat espanyol per més de dos anys i els ciutadans espanyols, l’exempció es devia al fet que la gran majoria d’aquestes persones són capaces d’expressar-se en castellà. Segons Plataforma per la Llengua, el fet que la Constitució espanyola «impose a tots els ciutadans de l’Estat el “deure” de “conèixer” la llengua castellana, única oficial del conjunt de l’Estat, crea una realitat sociolingüística que facilita que els immigrants castellanoparlants no adopten les llengües tradicionals de les zones on es desplacen i que els residents estrangers aprenguen prioritàriament el castellà, en detriment dels altres idiomes estatals».
D’aquesta manera, durant el segon trimestre del 2022, les institucions generals de l’Estat, les comunitàries europees i les organitzacions internacionals en què participa l’Estat espanyol van aprovar 63 disposicions que contenien clàusules que privilegiaven el castellà al conjunt d’aquest Estat i als seus territoris catalanoparlants, alerten des de Plataforma per la Llengua. «Les normes comunitàries i internacionals només beneficien el castellà en perjudici del català i els altres idiomes estatals per voluntat de les institucions espanyoles. Com a exemple de clàusula lingüística discriminatòria d’una norma estatal, es pot esmentar la compresa a la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que estableix que els recipients o envasos que continguin residus perillosos han d’estar etiquetats “almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat”».
Les normes europees que fan previsions lingüístiques solen afavorir les llengües oficials dels estats i de la Unió Europea, «estatus que no té el català perquè el govern i el parlament espanyol no ho volen», diuen des de l’entitat. «Per exemple, el Reglament intern del Comitè Econòmic i Social Europeu, aprovat en la seva versió actual el maig del 2022, garanteix el dret de tots els ciutadans de la Unió Europea a adreçar-se per escrit al Comitè Econòmic i Social Europeu en una llengua oficial de la Unió i a rebre’n una resposta en la mateixa llengua. El Reglament intern i Codi de conducta dels membres del Comitè Econòmic i Social Europeu, també aprovat en la seva versió actual el maig del 2022, reitera el mateix principi. Qui determina les llengües oficials de la Unió, és clar, són els estats membres que les han de proposar. Cal dir que l’any 2006, l’Estat espanyol va arribar a un acord amb el Comitè Econòmic i Social Europeu que creava un mecanisme perquè els ciutadans espanyols poguessin comunicar-se en català amb el Comitè. Aquest mecanisme, creat en un moment polític conjuntural en què el govern espanyol desitjava mostrar-se inclusiu, és de caràcter indirecte i molt lent, atès que requereix la intervenció de les autoritats espanyoles per traduir les comunicacions dels ciutadans i les respostes del Comitè. Aquesta circumstància el fa molt poc atractiu, encara més si el ciutadà és conscient que l’ús d’una llengua oficial, com el castellà, agilitzarà el tràmit en gran manera. Al mateix temps, les institucions europees no fan cap difusió de l’existència del mecanisme en els seus canals principals, i això en dificulta encara més la utilització», expliquen des de l’ONG del català.
L’Observatori de l’Espanyol i la identitat de l’Estat
Com a exemple del fenomen de la identificació «excloent» de l’Estat amb el castellà, segons el comunicat de Plataforma per la Llengua, «cal esmentar la derivada lingüística del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica, el PERTE, que s’ha començat a desplegar en les darreres setmanes. Aquest pla estatal, finançat en bona part amb fons europeus, cerca de reviscolar l’economia després de la pandèmia de la covid i dels confinaments i restriccions que la van acompanyar. En el marc d’aquest pla, l’Estat espanyol està fent un desplegament normatiu i regulador per canalitzar recursos cap a la tecnologia de la llengua i la llengua mateixa. Concretament, s’hi destinaran 1.100 milions d’euros. D’aquests recursos, el 97,3% s’invertiran en el castellà (1.070,3 milions d’euros) i la seua promoció i enfortiment, i només el 2,7% seran per la resta de llengües oficials (30 milions d’euros). Cal tenir present que els parlants habituals de les llengües autòctones de l’Estat espanyol diferents del castellà representen el 20% de la ciutadania», argumenten des de l’entitat.
En el marc del PERTE, es va aprovar el segon trimestre de 2022 el Reial Decret 431/2022, de 7 de juny, per a la creació de l’Observatori Global de l’Espanyol. Aquest decret va crear una institució amb la funció de fer un seguiment de la implantació internacional del castellà i de potenciar-la, de «fomentar el coneixement o el prestigi de la llengua i les cultures hispàniques». La norma posa un èmfasi especial en la necessitat que l’Observatori faça recomanacions en l’àmbit de “la nova economia de la llengua” i pel que fa a la seva presència en les noves tecnologies i l’economia digital, expliquen des de l’ONG del català.
«En la mateixa línia, l’Ordre del ministeri d’Afers Econòmics ETD/598/2922, de 28 de juny, va crear un Consell Consultiu de l’Aliança per a la Nova Economia de la Llengua que ha d’aconsellar aquesta aliança i l’Observatori Global de l’Espanyol en l’execució i desenvolupament del PERTE. També ha de formular propostes que contribueixin al desenvolupament de la intel·ligència artificial “en espanyol” i a l’impuls del paper “de la llengua espanyola” en la ciència. També parla d’enfortir les indústries culturals “en espanyol i en les llengües cooficials”, però en els punts anteriors queda clar que la seva missió principal és ajudar a enfortir i promoure el castellà al món», lamenten des de Plataforma per la Llengua.
Com a conclusió, l’entitat explica que «aquesta mena de normes, que preveuen la intervenció del sector públic en la promoció activa del castellà i la destinació de quantitats ingents de recursos públics a aquest efecte, desmenteixen els llocs comuns que els altaveus del nacionalisme espanyol reprodueixen per qüestionar els plans de normalització i recuperació de les llengües subordinades. Quan els recursos es destinen a aquestes llengües, se sol apel·lar a una suposada expansió “natural”, “espontània” i “lliure” del castellà, i a la conveniència de deixar la sort dels idiomes en mans de la mà invisible del mercat i de la voluntat libèrrima dels individus. En canvi, quan els recursos es destinen al castellà, aquests arguments desapareixen i, si és que se’n fa servir algun, s’apel·la a la utilitat “per a tothom” que el castellà tinga projecció internacional. Es tracta, és clar, d’arguments especiosos, atès que històricament l’expansió del castellà ha estat lligada indestriablement a l’acció governamental i a un nacionalisme i una identitat concrets».
