“Literatura valenciana i tradició espanyola: del catalanisme oficial a la memòria silenciada”. Amb aquest títol que deixa poc espai a la imaginació, la Fundación Denaes (acrònim de Defensa de la Nación Española) organitza demà una jornada a la seu de Les Corts gràcies a la col·laboració del grup parlamentari de Vox.
Les jornades, moderades pel president de Denaes i assessor a dit del grup ultra a sou de Les Corts, Iván Vélez, comptaran amb la participació d’almenys tres diputats del grup ultra -els valencians José María Llanos i Miriam Turiel i el català Manuel Acosta-, a més del president de Lo Rat Penat, José Vicente Navarro, el periodista del canal El Toro TV, José Javier Esparza i l’advocat i empresari, Eduardo Vizcaíno, fill de l’escriptor Vizcaíno Casas.
La tesi dels debats, segons es pot llegir al text introductori publicat per la mateixa Fundación Denaes, és que hi ha una sèrie d’autors que “han sigut legitimats com a centrals mitjançant xarxes de prescripció” i com “en paral·lel, uns altres han quedat relegats, silenciats o escassament estudiats”.
Aquesta afirmació en si mateixa no vol dir res, ja que sempre hi ha un cànon i uns autors més estudiats o promoguts que altres, però la situació es posa interessant quan es llegeix -als títols de les dues conferències- quins posen en un i altre sac. Així, segons aquesta tesi Vicent Andrés Estellés i Joan Fuster com a “paradigmes del catalanisme literari” estarien entre els primers dins d’un suposat “procés d’assimilació cultural i els intents de «colonització» simbòlica associats al nacionalisme català i la seua projecció en la literatura valenciana regional [sic]”.
“Oficials” i “silenciats”
Així doncs, dos escriptors que en vida van patir una dura persecució -inclosa la censura, els acomiadaments, abandonament institucional i fins i tot atemptats terroristes- es converteixen en els els beneficiats per “les polítiques culturals sostingudes pels governs bipartidistes i nacionalistes durant les últimes quatre dècades en el seu impuls o protecció”. Una protecció de les polítiques culturals que inclouen la negativa a celebrar l’Any Estellés per part de les institucions valencianes més grans el mateix any passat o la censura de Joan Fuster que va arribar a afectar fins i tot la informació sobre l’intent d’assassinat que va patir.
A l’altra banda, la “memòria silenciada” de la “tradició literària valenciana no canònica i blaverisme”, se n’ofereixen també dos exemples: Vicente Blasco Ibáñez i Vizcaino Casas. Començant per la dificultat de comparar autors que escriuen en valencià i castellà, considerar “silenciat” l’autor valencià del segle XX més publicat, llegit i estudiat és, si més no, agosarat. Només cal comparar quins són els espais públics dedicats a Blasco Ibáñez i Joan Fuster a València per percebre qui és el “silenciat” i qui l'”oficial”. Encara que probablement encara és més agosarat incloure un autor furibundament republicà i anticlerical en una taula redona sobre “regionalisme, conservadorisme i espanyolitat cultural”.
Sobre Vizcaino Casas, que va comptar amb un potent suport mediàtic per tal de difondre els seus llibres durant la transició, amb diferents obres convertides en pel·lícules, de nou és complicat considerar-lo un autor “silenciat”, més enllà que la seua obra, molt emmarcada en un moment històric concret, no haja sobreviscut al pas del temps.
La guerra cultural de Vox
Amb aquest acte, Vox torna a portar -gràcies a les facilitats de la presidenta de Les Corts Llanós Massó- la seua particular guerra cultural a les institucions. L’octubre passat organitzava a Borriana, a càrrec dels pressupostos públics, una altra jornada de pseudohistòria presentant la conquesta castellana d’Amèrica com “una gesta” o, també l’any passat, donant una subvenció massiva a Lo Rat Penat per part de l’Ajuntament de València.








